La religió a la LOMCE

La proposta de reforma de l’actual llei d’educació, una més, la setena de la democràcia, ha tornat a situar el tema de la religió en el centre d’alguns dels debats polítics. Per uns, la LOMCE, és bona perquè proposa que la religió, tot i ser una assignatura optativa, sigui avaluable pel curriculum. Altres, davant d’aquesta proposta, a més de dir simplement no, afirmen que cal denunciar els acords de l’Estat amb l’Església catòlica. El soroll mediàtic es polaritza entorn a aquestes qüestions. Pels catalans la LOMCE, la llei Wert, té altres connotacions que la fa totalment reprovable i que ha impulsat al govern català a prendre la iniciativa d’organitzar un front polític contra ella. Però ara el meu interès és comentar el tema de la religió.

Entenc, però no comparteixo, les satisfaccions i les oposicions a com la LOMCE aborda aquesta qüestió. Que l’assignatura de religió impartida com a succedani de la catequesi sigui avaluable és un pas enrere per la normalització del fet religiós en la nostra societat. Les catequesis de qualsevol religió no haurien de tenir consideració curricular ja que formen part del nucli de la immersió en la fe. Aquesta forma part d’una opció personal que té un itinerari d’aprenentatge més informal o no formal que el formal proposat pel sistema educatiu. El que sí que hauria de ser una assignatura curricular és la cultura religiosa per tal que els nostres nens i nenes tinguin els coneixements suficients per comprendre el sentit i el valor de les religions en la cultura contemporània, en les nostres tradicions i història. En un ordre de coses, tampoc valoraria inapropiat l’ús dels espais educatius per fer catequesi de forma lliure, voluntària i no avaluable, ja que faig una consideració positiva del fet religiós perquè enriqueix i humanitza la societat.

Donat que el nostre país la tradició catòlica té un pes relatiu important dins de la diversitat religiosa, tinc interès de saber com la LOMCE i el seu posterior desenvolupament, garantirà que el tractament del fet religiós sigui respectuós amb totes les confessions. Totes aquestes consideracions haurien de ser els eixos reals del debat polític real sobre el tractament de la religió dins de la LOMCE. De tal manera que els opositors a l’avant projecte de llei, enlloc de gesticular proclamant que denunciaran els acords amb l’Església catòlica quan governin, qüestió que alguns tingueren l’ocasió de fer-ho quan governaren i no ho feren, haurien de proposar una alternativa sòlida en la qual la religió hi fos present amb naturalitat. De la mateixa manera, el bisbe portantveu de la Conferència Episcopal espanyola hauria de mesurar molt les seves declaracions desqualificant com antidemocràtics als crítics de la LOMCE. Les seves opinions són gratuïtes i desproporcionades, a més d’inconsistent amb algunes pràctiques de la mateixa església.