El papa Francesc va qualificar amb aquesta contundència la
cara que fan alguns cristians. Textualment va dir que els cristians melancòlics
tenen cara de “pebrots en vinagre”.
Pel papa el cristianisme aporta goig a l’existència. Aquesta alegria dels
cristians no és l'alegria que vingui per aspectes conjunturals, sinó que és un
do de Déu que omple per dins. Avui cal insistir en aquest aspecte. Aquesta
alegria és pròpiament una joia que neix de la seguretat que Jesús està amb
nosaltres i amb el Pare, va dir el papa. El papa Francesc ha demanat compartir
aquesta joia "perquè si volem tenir aquesta alegria només per a nosaltres al final es
malalta i el nostre cor s'arruga una mica i la nostra cara no transmet aquesta
alegria sinó nostàlgia, aquesta malenconia que no és sana ".
De vegades aquests cristians melancòlics tenen cara de
"pebrots en vinagre" més
que de persones joioses que tenen una vida bella. El do que Déu diposita en el
nostre esperit ens porta la virtut de la magnanimitat, la grandesa d’ànim. El
cristià és magnànim, no pot ser mai pusil·lànime, ànim feble. La magnanimitat
és la virtut que ens empeny a anar sempre endavant, amb esperança i joia.
Aquesta virtut ens la dóna l'Esperit Sant. És una gràcia, ha dit el papa, que
hem de demanar constantment al Senyor. No podem deixar-nos emportar pel
desànim. Al contrari, hem de ser d’estar animosos i demanar a Déu que no ens
falti el goig i el desig. Com més gran
és el teu desig , més gran serà la joia. El cristià és un home, és una dona de
desig: sempre desitjar més en el camí de la vida, ha conclòs el papa Francesc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada