dissabte, 4 de maig del 2013

Trobar la joia al capvespre


Al final del dia, quan la foscor plana sobre la terra, el nostre cor s’hauria d’il•luminar al descobrir que durant el dia hem renovat la nostra fidelitat al seguiment del Crist i hem operat a favor del seu pla. Hem de meditar el que hem fet a la llum de Crist i descobrir les nostres fidelitats, alegrar-nos per elles, i constatar les nostres mancances, i demanar l’ajut misericordiós de Déu per superar les nostres limitacions. Cal contrastar les nostres obres amb l’exemple de Crist. Hem de preguntar-nos que hauria fet Ell en circumstàncies similars. La nostra fe necessita el contrast de la quotidianitat. La regla de sant Benet ens recorda que la fe i les obres formen una unitat indissoluble en la nostra experiència humana “estigueu a punt, doncs! Poseu-vos el cinturó de la veritat, revestiu-vos amb la cuirassa de la justícia, estiguei ben calçats, a punt per anunciar l’evangeli de la pau. Poseu-vos sobretot l’escut de la fe” (Ef 6,14-16a).

La felicitat de sentir-nos en pau interior ha de nodrir la nostra voluntat perquè el proper nou dia sigui un nou exemple d’amor a Crist. L’experiència cristiana ha d’alimentar-se de moments que fa descobrir la presència amorosa de Déu. En el silenci de la nit, després d’haver donat gràcies per haver viscut un dia més de la nostra existència, és una bona ocasió per analitzar el que hem fet i experimentar aquesta doble dimensió de joia i de súplica de perdó. Serà en aquest moment quan descobríem com el Senyor m’ha ensenyat “el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant; al teu costat, delícies per sempre” (Sl 16, 11). Aquesta descoberta és la felicitat. Fer la voluntat del Pare és la nostra joia. La nostra pregària sincera es demanar ajut al Pare fer sempre la seva voluntat. Així ho demanem al Pare Nostre. La bona nova que hem d’anunciar al nostre temps és que complir, fer viva la voluntat del Pare en la nostre societat, és font de felicitat. Aquest anunci joiós ha de ser suficient omplir de sentit l’existència de les persones del nostre temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada