Lliureu-me de la supèrbia

En el pròleg a la seva Regla, sant Benet alerta d’un pecat molt freqüent en la nostra època: la supèrbia. En moltes ocasions les persones, davant les múltiples possibilitats que ens dóna els progressos de la ciència, la tècnica o del pensament modern, ens creiem que Déu ja no és necessari. L’individu modern considera sovint que pot prescindir de Déu perquè se sent que ell és Déu. Les potencialitats que la humanitat ha posat davant dels seus ulls la fa sentir molt poderosa i potent. Per això es confonen les coses i alguns individus arriben a manifestar-se com a nous creadors del món i albiren al nostre horitzó podem substituir al mateix Déu.

Aquesta realitat es manifesta de moltes maneres.  Algunes persones tenen la capacitat de fer-ho de manera més cultural, d’altres, amb menys capacitat creativa, mantenen unes fortes actituds de seguretat i prepotència que només s’expliquen per aquest sentiment d’autosuficiència. La Regla benedictina recull es aconsella prevenir-nos d’aquesta temptació. Ho diu amb les següent paraules “els qui amb el temor del Senyor no s’envaneixen de la seva bona observança, ans, considerant que no poden fer ells sols el bé que hi ha en ells mateixos, sinó que el fa el Senyor, glorifiquen el Senyor que actua en ells” (preàmbul de la Regla 29). El mateix Crist fou sotmès a aquesta temptació pel mateix maligne. En el desert Jesús és temptat pel diable proposant-li creure’s autosuficient (Lc 4,5b).

La temptació és creure que es possible confiar només en un mateix sense tenir present a Déu. Buscar fora de Déu qualsevol resposta. La contundent reacció de Jesús és vàlida per nosaltres “no temptis el Senyor, el teu Déu”. ¿En quantes ocasions ens hem cregut que poden prescindir de Déu?. Amb perspicàcia sant Benet ens adverteix que per evitar aquesta temptació cal, en tothom moment, agrair a Déu la gràcia que ens a concedit a glòria d’Ell. Per això trobem en la regla (preàmbul de la Regla 31) les oportunes paraules de sant Pau “per la gràcia de Déu sóc el que sóc” (1C 15,10).  Nosaltres només som operadors de la seva gràcia. Som els seus instruments per fer evident al món el seu amor bondadós “el qui es gloria, que es gloriï en el Senyor” (2C 10,17).