El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, va
dir ahir en la inauguració de la reflexió “Les
veus de l’església en temps de crisi” promoguda conjuntament per la
Fundació Joan Maragall i Càrites, unes paraules sensates per sentir-nos
esperançats en la sortida de l’actual crisi econòmica i financera. Reclamà
adoptar solucions concretes fonamentades en la virtud del compartir. La
paràbola del bon samarità és un exemple clar del que cal fer avui. Els verbs de
la paràbola són una bona proposta d’actuació per tots nosaltres: “va arribar prop d'ell, el veié i se'n
compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà;
després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va
ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: -- Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de
més” (Lc 10,33-35). Tots són verbs actius que porten a la compassió envers
a qui pateix. El bon samarità no es desentengué de la injustícia i ens senyà
com la lluita per la justícia ha de ser activa i operativa. De forma semblant
parlà sant Agustí quan afirmà “el cristià
que dóna un tros de pa al que passa fam, realitza una obra de misericòrdia;
però el qui la fa innecessària, i suprimeix las causes que donen origen a la
injustícia lluita de manera molt més eficaç pel triomf pasqual”. Aquesta és
la nostra responsabilitat.
Els cristians davant la injustícia hem de tenir aquestes
actituds. Hem de ser compassius, misericordiosos, hem d’indignar-nos, discernir
les bones soluciones i aplicar-les. Cal saber trobar en la perifèria de la
societat, tal com proposà el papa Francesc, les noves i velles formes de
pobresa, marginació i exclusió social. No podem ser-ne indiferents, perquè som
portadors de l’esperança de salvació. Déu és compadí del dolor i de l’opressió
de la humanitat: “He vist l'opressió del
meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec
els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo” (Ex 3,7-8). Hem de
confiar que aquest gest de Déu no és en va perquè ens sentim acompanyats
constantment per Ell. Podem experimentar el sentiment d’incapacitat o desànim
davant dels immensos problemes de la societat, però no podem sentir-nos sols
perquè Déu està amb nosaltres. Quan Moisés dubtà de les seves possibilitats si podria
alliberar als israelites d’Egipte, Déu respongué “Jo sóc amb tu”(Ex 3,12). Des d’aquesta confiança els cristians, tal
com proposà el bisbe Sebastià, hem d’acollir els pobres i ser agents d’una nova
economia basada en el compartir i en el do.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada