Els cristians hem d’entendre la complexitat del món i
saber discernir allò que podem considerar manifestacions de Déu i allò que no
és de dalt. Però, no per condemnar-ho, sinó per salvar-ho: Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es
perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no
perquè el condemnés, sinó per salvar el món gracies a ell. Els qui creuen en
ell no seran condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.
Déu els condemna perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat és la
fosca que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament
té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum no desemmascari
les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat sí que busquen la
plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu (Jo
3,13-21).
El nostre testimoniatge no pot comportar un rebuig del
món, o crear comunitats protegides de la contaminació mundana. Tot el contrari,
cal anar a l’encontre del món, perquè, tal com ens diu l’evangeli, Déu el que
vol és amor i no ofrena de víctimes - diu
el Senyor -; no he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors (Mt 9,13)
o com digué Jesús no he vingut a cridar
els justos, sinó els pecadors (Mc 2,13-17).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada