El
conflicte de l’Estat Islàmic modifica el disseny geopolític dels darrers anys i
altera la posició estratègica d’alguns països en l’entorn dels estats islàmics.
Turquia és un d’ells. El president d’aquest país, Recep Tayyip Erdogan, ha
rebutjat entrar en la coalició internacional contra els terroristes islàmics establerts
al nord de Síria i Iraq. Per la seva part, els gihadistes de l’Estat Islàmic
han alliberat 46 ostatges turcs, treballadors, diplomàtics i forces de
seguretat segrestats el passat 11 de juny. Segons les informacions, no hi ha
hagut cap contraprestació. La sort d’aquestes presoners ha estat diferent a la
que estant tenint els occidentals segrestats pels terroristes islamistes. Mentre
aquells són degollats sistemàticament amb força rèdit mediàtic; els turcs se’n
van tranquil·lament a casa seva sense cap destorb.
El
govern turc atribueix l’èxit de l’operació a les habilitats dels seus serveis d’intel·ligència.
Pot ser. Però també hom pot sospitar que la condició musulmana dels ostatges i
l’orientació islàmica dels dirigents turcs pot haver influït en la voluntat
dels gihadistes. Tot indica que el govern turc, on el partit islamista Justícia
i Democràcia és dominant, intenta moure’s en aquest conflicte des de l’ambigüitat
volguda. Tota aquesta història està plena de dubtes i és preocupant, sobretot
si es confirmessin alguns favors fets . Especialment, si hom té en compte que
Turquia no deixa de demanar una major presència política dins la Unió Europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada