dimecres, 17 de setembre del 2014

No fer esforços en va

L’acord parlamentari de fer una consulta el 9 de novembre segons la legalitat vigent és una decisió ferma, ratificada en la sessió del parlament d’avui, que invita a la ciutadania a comprometre’s amb la resolució dels seus representants. Això vol dir que els ciutadans que expressaren la seva il·lusió cívica i festivament el passat 11 de setembre han de ser convocats a un acte ple de solemnitat litúrgica com és expressar el que volen, com expressió de la sobirana dels catalans, pel futur de Catalunya. Cadascú tindrà unes motivacions particulars i úniques per expressar les seves opinions, en un sentit o en un altre. Però no es pot dubtar que tots els votants indicaran una voluntat única: definir quin futur volen per ells, els seus i el país. Si bé la mirada al passat és plural, el vot simbolitza una crida a l’esdevenidor.

La consulta és l’únic camí per saber el que pensen i volen els ciutadans de Catalunya sobre aquesta qüestió. Aquesta consulta, com a procés polític, té unes regles i uns procediments que han de prendre’s seriosament. El pitjor que es pot fer en política és fer el ridícul. El govern diu que ho té tot preparat i previst. És bo saber-ho. Això dóna confiança de que anem pel bon camí. Però també seria bo tenir la certesa que, en el cas de no poder fer-se la consulta dins d’un procediment legal, l’alternativa no és cap vel·leïtat o astracanada. Per més justificada que estigui la resposta radical de desobediència, aquesta no tindrà mai el rang per homologar els seus objectius a qualsevol procés democràtic. La comunitat internacional ha de saber i valorar que els catalans fem les coses bé, amb seny i mesura. Quan convé també som arrauxats, però ara no és el cas. Necessitem fer les coses bé per poder ser avalats pels països que ens ha de reconèixer com ens polític independent. Aquestes han de ser les nostres aspiracions.


Les úniques urnes que tenen sentit el 9 de novembre són aquelles que han d’estar en els col·legis electorals com a símbol d’un procés electoral formal i democràtic. El que es pugui fer fora d’aquesta lògica, podrà tranquil·litzar consciències o canalitzar ires; però no tindrà cap mena de sentit ni credibilitat alhora de presentar al món les nostres aspiracions. Ara, quan sembla que les dificultats per fer la consulta el dia 9 de novembre continuen barrant el pas a les il·lusions de molts catalans cal estar més units que mai i afirmar que és moments per l’acció política, de la negociació. És temps per la política i la unitat. Si algú pensa en magnificents i amb força teatralitat està errat o massa atabalat. Ara, més que mai, cal fer acció política responsable i serena. Ara torna a ser el moment del seny i mesura. Perquè el que cal explicar als catalans que els seus esforços no son en va.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada