La
independència de Catalunya és una opció que han pres molts catalans per albirar
un futur diferent i millor que un present percebut frustrant. Avui el camí cap
una Catalunya sobirana i separada de la resta d’Espanya transcendeix l’empatia
emotiva associada a la idea independentista fonamentada en l’envigoriment del
passat lliure de Catalunya. La convocatòria de l’11 de setembre ha demostrat l’àmplia
capacitat de convocatòria que té la
proposta independentista. A la construcció cívica de la V hi havia
moltes persones d’orígens i procedències variades. Aquestes persones, les seves
fonts d’identitats eren plurals, però el seu futur era comú: construir una
Catalunya independent. Aquesta unanimitat contrasta amb l’obsessió que tenen
alguns crítics amb el procés sobiranista de furgar en el passat per trobar
arguments contra els postulats independentistes. És una argumentació erudita
que interessa a pocs.
En
una Catalunya culturalment diversa, és molt difícil compartir uns mateixos sentiments d’identitat
basats en les relacions del seu passat. No tots els catalans d’avui
comparteixen amb la mateixa intensitat la capacitat de la història de Catalunya
de moure emocions i passions. Fins i tot, el 1714 com experiència íntima d’afirmació
d’identitat nacional queda molt lluny per persones que han fet de Catalunya el
seu país d’adopció. Però aquestes persones són les que han decidit defensar un
futur diferent per tots els catalans i afirmen la validesa de l’horitzó la
independència. Aquesta diversitat en els orígens i sentiments nacionals, però
la coincidència en els objectius finals és la gran força que té avui el procés
sobiranista català. Més tard, caldrà assumir el passat com un patrimoni
col·lectiu, però ara, el que és prioritari és afirmar el futur compartit d’una
Catalunya independent.
Una petita joia!
ResponElimina