diumenge, 28 de setembre de 2014

Gràcies, Pasqual Maragall

Generalment, l’acció política està abocada al futur. El procés per la independència de Catalunya és una aposta per un demà millor on els catalans, plenament sobirans del seu destí, puguin decidir sobre com ha de ser Catalunya, sense més lligams i condicions que les lliurament acceptades. Per això, la independència política convoca a persones que, probablement no es consideren catalanistes i que la seva identitat catalana té molt poc recorregut mirant al passat. Però cal reconèixer que, si estem a on estem per ser el que volem ser, es deu al treball de generacions anteriors i de persones que tingueren l’audàcia de donar passes a favor d’aquest futura anhelat.

Una d’aquestes persones ha estat la visió política del President Pasqual Maragall. Gràcies a la seva decisió de dotar a Catalunya d’un nou Estatut avui estem on estem. Després d’uns anys d’acomodació de Catalunya al desigual Estat de les Autonomies, la voluntat obstinada de Pasqual Maragall permeté donar un pas més i proposar els catalans, l’any 2006, tenir un nou Estatut on es garantís i protegís la singularitat nacional de Catalunya i corregís els desequilibris territorials. L’Estatut aprovat pels catalans i convertit en Llei Orgànica pel Parlament de l’Estat fou retallat, sota una notable pressió política, pel Tribunal Constitucional l’any 2010 com a conseqüència del recursos presentats per algunes forces polítiques i Comunitats Autònomes. A partir d’aquest fet un major nombre de catalans començaren a prendre consciència mobilitzar-se de que calia donar major volada política a la realitat nacional de Catalunya. El primer pas fou la manifestació del 10 de juliol del 2010 sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim» contra la sentència del Tribunal Constitucional. Les successives mobilitzacions posteriors, que tenien en les manifestacions de l’Onze de Setembre la seva màxima expressió, evidenciaven com aquesta consciència s’anava estenen fins a modificar profundament l’arena política catalana fins arribar on som avui. On som ara, i on volem anar, neix de la frustració col·lectiva provocada per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, primer, i després per la negativa del govern de Madrid d’accedir al pacte fiscal.

La iniciativa política del President Pasqual Maragall de dotar a Catalunya d’un nou Estatut contribuí a donar cos al sentiment nacionalista dels catalans. Pot ser aquesta era la gran signatura pendent dels catalans. Catalunya, tal com afirmà Jaume Vicens Vives,  és un país que ha evolucionat a batzegades. En el seu itinerari històric el poble català ha sabut governar-se bé i amb encert, però no ha tingut la habilitat de fer política en les situacions que reclamava tenir molta visió i cintura política. Com tampoc sabé, llevat el temps de Prat de la Riba, de donar una gran perspectiva nacionalista a la bona acció de govern. Tot quedava difós per la necessitat de mantenir estables les relacions amb els altres realitats polítiques hispàniques,

Però el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, obrí una dinàmica nova que trencaria les inèrcies d’estabilitat dels anys anteriors. La seva decisió de situar el nou Estatut com la màxima prioritat política del Govern venia de lluny. Recordo que quan l’any 2003 mentre es preparava el programa electoral se m’encomanà, en un primer moment, donar un redactat unitari a les diferents aportacions de les comissions que elaboraven els continguts. En el seu moment, el document que vaig proposar començava descrivint la realitat socio-econòmica de Catalunya i quines eren les alternatives de govern per transformar-la i una segona part on, després de descriure el moment polític institucional s’acabava proposant un nou marc polític que culminava amb la proposta d’un nou Estatut. Al presentar la meva primera proposta de programa electoral al comitè de campanya electoral recordo que els dos germans Maragall decidiren canviar l’ordre de l’escrit i situar, com a primer i principal punt del programa, dotar a Catalunya d’un nou Estatut.


He explicat  tot això perquè crec que avui, moment de grans il·lusions i expectatives polítiques, hem d’estar enormement agraïts al President Maragall. És juts reconèixer que  la seva intuïció política i la seva voluntat nacionalista desencadenà una dinàmica que ens ha permès arribar on som avui. Gràcies a la seva obstinada voluntat d’aprofundir la via nacionalista per Catalunya, especialment superant els límits polítics que constrenyien el nacionalisme dels anys anterior,  eixamplà l’horitzó del nacionalisme català i aportà el convenciment necessari de que era possible una Catalunya sobirana del seu destí.

Cap comentari:

Publica un comentari