Quan una persona em pregunta, ¿què és estimar?,
li explico que l’amor és una pràctica , a més d’un sentiment i una actitud. Per
fer-li més entenedor parlo del que va escriure sant Pau als cristians de
Corint: “el qui estima és pacient, és
bondadós, el qui estima no té enveja, no és presumit, ni orgullós, no és
groller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de
la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança, la
paciència no passarà” (1Co 13,4-5). En aquestes paraules es condensa tota
la pedagogia de l’amor.
Hi ha una admonició, recomanada a l’evangeli
com a deure de caritat, que hom fa al proïsme que complementa les anteriors
virtuts associades a l’amor. Em refereixo a la correcció fraterna. És aquella
actitud adoptada per una persona que amablement preveu a una altra del risc
d’un error o d’un pecat. L’evangelista
Mateu ho explica de forma molt pràctica en el fragment Mt 18,15-17. El seu
relat és, a més d’una lloança d’aquesta virtut, una proposta de com dur-la a la
pràctica. Jesús proposa que “si el teu
germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la
seva falta” però si no t'escolta “crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha
de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis”. Si tampoc no
escolta “digues-ho a la comunitat
reunida”. Si tampoc escola la comunitat, “considera'l un pagà i un publicà”.
El que proposa Jesús és fer percebre al germà
la fractura i el distanciament que provoca la seva actitud en la comunió amb
els germans en la fe. Les etapes d'aquest itinerari senyalen l'esforç que ha de
fer la comunitat de fe per acompanyar a qui s'equivoca, perquè no es perdi per
culpa del seu error. Com digué el papa Francesc comentant aquest evangeli “abans que res cal evitar el clam de la
xerrameca i la xafarderia de la comunitat (...) L'actitud és de delicadesa,
prudència, humilitat, atenció cap a qui ha comès una culpa, evitant que les
paraules puguin ferir i matar el germà. Perquè també les paraules maten! Quan
parlo malament d'algun o el crític injustament .... quan amb la llengua
escorxar a algun ... mato seva fama ''. La correcció fraterna és un aspecte
de l'amor i de la comunió que han regnar dins la comunitat cristiana. La
correcció fraterna persegueix ajudar a les persones que, quan es troba amb un
conflicte amb una altra persona, ha de saber deslliurar-se de la ira i del
ressentiment. Això no és cristià i fa mal. La ira i el ressentiment porten
l’amargor del cor i fomenten l’insult i l’agressió. No és cristià l’insult o
una agressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada