dijous, 25 de setembre del 2014

Temps de lideratges clars i líders sensats

La societat catalana es troba en un moment cabdal. Una part important de catalans volen decidir el futur de Catalunya, i de manera particular, la seva relació amb l’Estat espanyol. Però el govern de Madrid i el principal partit de l’oposició no deixen fer aquesta consulta. Aquest moment històric és únic i mereix un lideratge excepcional i unes forces polítiques capaces de representar el sentiment sobiranista d’una part dels catalans. Ara, més que mai, cal fer política a tots els nivells i en tots els moments de la conjuntura. Fins i tot quan les adversitats semblin torçar els camins cap al redreçament nacional de Catalunya. En aquests moments delicats, el que cal és fer política d’alt nivell i no gesticulacions estèrils incapaces de vèncer els entrebancs que solquen el camí cap a la independència.

El lideratge l’està exercint i ha de continuar fent-ho, el President de la Generalitat. Aquest és el líder polític que cal en aquest moment de transició. Ell és qui ens ha dut on ens trobem ara i ha de ser ell mateix el que faci possible el lideratge polític, més enllà de les proclames impossibles, necessari per superar tots els greus esculls cap a la recuperació de la sobirania de Catalunya. Avui, no hi cap altre persona capaç d’oferir les millors garanties que el procés endegat arribarà a bon port i que els beneficiaris serem els catalans. Cal un lideratge sòlid, constant i mesurat, propi d’una persona sensata. El president de la Generalitat ha sabut canalitzar i donar densitat política a les il·lusions i demandes polítiques d’amplis sectors de la societat catalana. Aquest diàleg entre acció de govern i societat és fonamental per garantir l’estabilitat del procés de transició nacional.

Però aquest camí, el President de la Generalitat no el pot fer sol. Cal endegar una política d’ampli consens intentant, en aquests moments crítics i difícils, sumar el màxim nombre de sensibilitats polítiques. La majoria parlamentària actual, sent sòlida, no és suficient. Cal esforçar-se en sumar-hi sensibilitats avui absents en aquesta majoria. Penso amb les corrents catalanistes i sobiranistes que s’identifiquen amb la socialdemocràcia, el liberalisme  progressista, el socialisme obert i altres voluntats polítiques que tenen en comú ser persones sensates. Persones que estimen Catalunya, que lluiten per la seva independència i afirmen, amb convenciment i passió, la necessitat d’una major justícia i equitat social sostinguda sobre la base d’una regeneració moral de la política. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada