Les
vacances s’han acabat i amb elles un temps meteorològic estrany i un temps
polític també força inestable. Durant aquest període estiuenc han passat
esdeveniments que han trasbalsat a moltes persones en profunditat. Començaven
les vacances amb la confessió en clau expiatòria del President Jordi Pujol i es
tancava la temporada amb sengles declaracions de Josep Lluís Carod Rovira i de
Soraya Sainz de Santamaría. Moltes persones vàrem quedar atònites de
l’autoinculpació del President Pujol, però cal reconèixer que alguns també ens quedàrem
bocabadats per la ràpida desvinculació feta per alguns dels seus antics correligionaris.
D’això procuraré parlar-ne un altre dia.
Per
la seva part, el que fou responsable de la Vice-president del tripartit confessava,
de forma sorprenent, que era coneixedor de l’existència de comissions en les
obres públiques. Les seves paraules sonaven a una mena d’autoinculpació
d’omissió en una època en que aquest polític era la màxima autoritat del seu
partit. ¿Per què no ho denuncià on corresponia en el seu moment?. Mentrestant,
la vicepresidenta del govern espanyol ha amenaçat de recórrer la decisió
legislativa del Parlament català. El sorprenent de les seves paraules, és el to
d’amenaça emprat quan encara no es coneix el contingut de la llei ni s’ha
produït la seva aprovació formal. Aquesta actitud és com posar la bena abans de
la ferida.
Tot
està revoltat i tinc la sensació de que s’anirà a més. La política catalana
sembla podria formar part d’un manual de dinàmica de fluïts o dels tractats de
resistència de materials, perquè hi ha de tot. Per alguns dirigents polítics,
tot ha de fer-se segons un guió establert malgrat les inclemències del temps. Les
seves paraules es mouen en tre l’altisonància i la intransigència. Altres, més
pragmàtics per necessitat de la seva responsabilitat de govern introdueixen variacions
sobre un mateix tema per tal d’adaptar l’estratègia política a la realitat. Des
de fora, es practica l’actitud d’espectadors indiferents com si el que passés a
Catalunya no anés amb ells. Els corol·laris poden ser múltiples. Tothom sap que
el temps de les cireres s’ha acabat i ara estem en època de figues tendres. El
que no sabem es com ens agraden les figues, si madures o seques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada