dilluns, 15 de setembre del 2014

Caminar sobre les aigües

Caminar sobre les aigües, és molt diferent que nadar entre dues aigües. Una mirada ràpida a alguns dirigents de la nostra societat ens ensenya que existeixen vertaders especialistes de l’art de nadar i guardar la roba o nadar entre dues aigües. Són persones que saben obrar hàbilment mantenint-se entre dos partits, opinions contraposades, etc. L’Evangeli de Jesús no promou aquestes actituds. Al contrari, demana fermesa de conviccions i claredat en les opcions.

Hi ha un relat evangèlic que emprant l’aparent xoc emocional provocat per veure algú caminar sobre les aigües reflexiona sobre la solidesa de la fe. En l’Evangeli apareix Jesús caminant sobre les aigües i sant Pere li diu: "Senyor, si ets tu, feu-me anar a tu sobre les aigües”. El deixeble exigeix un fet sobrenatural que trencar tots els principis de la física per tal de poder creure. Davant la imprecació de Pere Jesús li diu: “Vine. I baixant de la barca, Pere començà a caminar sobre les aigües per anar a Jesús” Però Pere s’atemorí, dubtà del que feia, perdé el seu poder de caminar per damunt de l’aigua i començà a capbussar. Llavors comença a cridar: "Senyor, salveu-me". "I al punt Jesús, estenent-li la mà va agafar d'ell, i li diu: Home de poca fe, per què has dubtat?


Tant bon punt Jesús pronuncià aquestes paraules el vent va amainar i pujaren de nou a la barca. Tot seguit els altres deixebles es prosternaren dient: “Realment ets Fills de Déu” "(Mt 14: 24-34). Josep C. Laplana, monjo de Santa Maria de Montserrat, senyala que en el mur lateral del Baptisteri de Dura Europos és el primer exemple de pintura mural cristiana que ha arribat a nosaltres i que el tema representat és precisament com Jesús camina per damunt de les aigües. Aquest representació resulta molt atípic en la iconografia cristiana antiga. El pare Laplana considera que tot cristià ha de sentir-se protagonista d’aquest relat, des dels primers temps fins a l'actualitat. Comparteixo la seva reflexió sobre aquesta fragment de l’Evangeli. “Si el cristià ha fet de la seva fe l'eix vertebrador de la seva vida, es veu reflectit en aquest passatge. La vida del cristià és un caminar, impulsat per la fe, sobre les aigües, sobre un terreny inconsistent, amb el constant risc de ser engolit en ell. Té dubtes i caigudes, però al mateix temps de sent agafat i sostingut per la mà de Jesús. És un bon paradigma de la vida cristiana”. Trobo encertada aquesta reflexió, perquè ens ajuda a entendre que els cristians gràcies a la força de la fe no podem nadar entre dues aigües.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada