Caminar
sobre les aigües, és molt diferent que nadar entre dues aigües. Una mirada ràpida
a alguns dirigents de la nostra societat ens ensenya que existeixen vertaders
especialistes de l’art de nadar i guardar la roba o nadar entre dues aigües.
Són persones que saben obrar hàbilment mantenint-se entre dos partits, opinions
contraposades, etc. L’Evangeli de Jesús no promou aquestes actituds. Al
contrari, demana fermesa de conviccions i claredat en les opcions.
Hi
ha un relat evangèlic que emprant l’aparent xoc emocional provocat per veure
algú caminar sobre les aigües reflexiona sobre la solidesa de la fe. En l’Evangeli
apareix Jesús caminant sobre les aigües i sant Pere li diu: "Senyor, si ets tu, feu-me anar a tu sobre
les aigües”. El deixeble exigeix un fet sobrenatural que trencar tots els principis
de la física per tal de poder creure. Davant la imprecació de Pere Jesús li
diu: “Vine. I baixant de la barca, Pere començà a caminar sobre les aigües per anar
a Jesús” Però Pere s’atemorí, dubtà del que feia, perdé el seu poder de
caminar per damunt de l’aigua i començà a capbussar. Llavors comença a cridar:
"Senyor, salveu-me". "I al punt Jesús, estenent-li la mà va agafar
d'ell, i li diu: Home de poca fe, per què has dubtat?
Tant
bon punt Jesús pronuncià aquestes paraules el vent va amainar i pujaren de nou
a la barca. Tot seguit els altres deixebles es prosternaren dient: “Realment ets Fills de Déu” "(Mt 14:
24-34). Josep C. Laplana, monjo de Santa Maria de Montserrat, senyala que en el
mur lateral del Baptisteri de Dura Europos és el primer exemple de pintura
mural cristiana que ha arribat a nosaltres i que el tema representat és
precisament com Jesús camina per damunt de les aigües. Aquest representació resulta
molt atípic en la iconografia cristiana antiga. El pare Laplana considera que
tot cristià ha de sentir-se protagonista d’aquest relat, des dels primers temps
fins a l'actualitat. Comparteixo la seva reflexió sobre aquesta fragment de l’Evangeli.
“Si el cristià ha fet de la seva fe l'eix
vertebrador de la seva vida, es veu reflectit en aquest passatge. La vida del
cristià és un caminar, impulsat per la fe, sobre les aigües, sobre un terreny
inconsistent, amb el constant risc de ser engolit en ell. Té dubtes i caigudes,
però al mateix temps de sent agafat i sostingut per la mà de Jesús. És un bon paradigma
de la vida cristiana”. Trobo encertada aquesta reflexió, perquè ens ajuda a
entendre que els cristians gràcies a la força de la fe no podem nadar entre
dues aigües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada