Dia històric aquest 10 d’octubre. La sessió parlamentària ha acabat amb la signatura, fora de l’hemicicle, d’un document que afirma "Constituïm la República catalana com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social". Aquesta és la fórmula que s'utilitza en la declaració d'independència que han signat els diputats dels grups parlamentaris de JxSí i la CUP a l'auditori del Parlament, amb el president, Carles Puigdemont, i el Govern al capdavant. Abans, el president Puigdemont havia dit: “Com a president de la Generalitat assumeixo que el poble ha determinat que Catalunya esdevingui un estat independent” i tot seguit ha proposat “que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència per obrir un diàleg per una solució acordada".
Quasi tots els medis internacionals han presentat la intervenció del President com un ajornament de la independència. Madrid no ho ha entès així. Ben curiós. ¿No serà que a la Moncloa tenen un guió fet i el volen complir? Sembla que demà es posarà en marxa la maquinària de l’Estat per neutralitzar tot el que ha dit el president Puigdemont. Aquesta nit, poques hores després de la sessió parlamentària, la Guàrdia Civil ha tancat la pàgina de l’Assamblea Nacional Catalana. Ho han fet davant la mirada de mil periodistes de tot el món acreditats per seguir els esdeveniment. No sé que en que deuen pensar els estrategues del govern de l’Estat.
Hi ha persones desencisades per la proposta del president Puigdemont. És normal. Els sentiments han fet possible el procés i ara, quan semblava que es tenia tot a tocar dels dits, se’n ha demanat temps per aconseguir obrir el diàleg. Però la realitat es tossuda. Penso que el President té raó i cal saber acostar-se a les persones o institucions que ens poden ajudar a dialogar amb el govern espanyol. Espero que en pocs dies el president Puigdemont concreti més aquest marc de mediació que hauria de ser el facilitador del diàleg. Pot ser, mentrestant caldria demanar als que en els darrers dies han suplicat aturar la DUI ara es comprometessin més en trobar la solució per resoldre el conflicte. Si tot això falla, com fou el cas d’Eslovènia, llavors no hi haurà cap alternativa i s’haurà de proclamar la independència. Sempre que la maquinària repressiva de l’Estat ho permeti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada