Avui, no tenia masses ganes
d’escriure la meva petita reflexió diària. Em sentia buit, sense alè vital per embastar
paraules capaces d’anunciar les meves esperances. Caminava sota la pluja sense
ganes de trobar esguard. Estic dolgut i cansat de tanta estupidesa de l’Estat
espanyol. El seus governants i les forces polítiques que li donen suport són
insolents i no s’avenen a raons. Tenen fets els veredictes sense escoltar els
testimonis. Les seves sentències estan ja escrites, no per jutges d’ofici, sinó
per polítics manipuladors d’odis encegats. No cerquen el diàleg sinó la
humiliació dels catalans que no són com ells. Exposen lladrucs estèrils d’idees
amb ulls sanguinolents de por. Bramen venjança i prostitueixen el país que els
ha vist néixer. Han vestit Espanya amb les pitjors camises blaves arnades de
vells records de dictadures.
Mentrestant, molts catalans
transitem cap la incertesa sense saber que ens espera al darrera de la foscor o
després del telenotícies. No sóc cap heroi, sóc més covard que valent, però
vull poder explicar-li algun dia al meu net que no vaig perdre la dignitat fins
i tot en els moments més difícils. De nou, he trobat consol en paraules
poètiques. Agreixo l’encert d’un amic en enviar-me uns fragments del salm 10
(9B). Belles paraules que aporten ales a l’esperança per suportar l’espessor
del moment. No vull ser un vell vençut, per això elevo en la nit un cant a
crits.
Com és, Senyor, que us quedeu tan
lluny,
que us amagueu als moments de
desgràcia?
L'impiu, insolent, persegueix el
desvalgut,
se n'apodera amb les intrigues
que trama.
I tota hora la intriga vicia els
seus camins.
Pensa en el seu cor: 'Déu se
n'oblida,
aparta els ulls i no veu res'.
Té la boca plena de malediccions,
d'enganys i violència;
amaga sota la llengua conjurs i
maleficis.
Es posa a l'aguait a l'entrada
del poble
per assassinar d'amagat
l'innocent.
Alceu-vos, Senyor, esteneu la mà,
no us oblideu de l'indefens.
Senyor, desarmeu el dolent,
que respongui de la seva
impietat.
Heu sentit, Senyor, el desig de
l'indefens:
enfortiu el seu cor, escolteu-lo,
per fer justícia al pobre i a
l'orfe,
que mai més no els faci por
l'home que és terra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada