Hi ha moments que vivim fets que ens evidencien la
persistència de la maldat en el món. Ahir, primer dia d’octubre, fou un moment
de resistència davant aquesta maldat en forma de brutal repressió la policial
comandada pels fills del franquisme. La violència no pot anul·lar l’esperança de la raó. Aquesta és la
nostra força, no la raó de la força. Recordeu
la promesa que em vàreu fer, Senyor, i que manté la meva esperança. Això és el que em conforta en les penes. (Salm
118)
Aquests dies algunes persones
necessitem molta pau interior per poder suportar la important carga emocional que
fa moure’ns entre la ràbia provocada per la violència policial, la il·lusió per
l’assoliment del desig polític i la preocupació perquè aquesta situació no
divideixi la nostra societat. Els cristians hem de ser persones de pau i
diàleg. Cadascú, des de la fermesa de les seves conviccions, hem de procurar
trobar allò que ens uneix i reafirmar la joia de viure junts.
¿Com podíem
cantar cants del Senyor en una terra estrangera?
Si mai
t’oblidava, Jerusalem, que se’m paralitzi la mà dreta (Salm 136)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada