L’Alcorà, paraula de Déu per obra humana. I

Com bé va dir l'orientalista Alphonse Mingana (1878-1937) "no molts llibres sagrats són tan ben coneguts com l'Alcorà i molt pocs tenen un origen tan fosc". Aquesta és la realitat, encara que la tradició musulmana sunnita dóna per bo un relat de com l'Alcorà va passar a ser un llibre sagrat. Va haver-hi un moment, molt al principi de l'islam, que abundaren els relats de com s'havia gestat l'Alcorà. Alguns es basaven en cròniques històriques en les quals s'esmentava, directament o indirectament, la gestació del llibre sagrat; en altres les fonts no eren històriques sinó la tradició islàmica extreta dels hadits. Dades històriques enfront de dites extrets de veritats o llegendes. La tradició musulmana escollir, encara avui no se sap perquè, explicar l'edició de l'Alcorà a partir dels hadits en lloc de les cròniques històriques. Encara avui, no se sap la raó d'aquesta elecció.

La referència més antiga on s'esmenta l'existència relats alcorànics concurrents està en les cròniques de Sayf ibn Umar, historiador de finals del segle VIII mort en Kufa l'any 796-797. En el seu Llibre de les conquestes dedicat a comentar el govern d'Uthman, explica que l'emir Hudhay va recórrer diverses ciutats guarnició de l'imperi islàmic i constatà l'existència de reculls de l’Alcorà independents i dispars. Hudhayfa comentà  aquesta situació a Uthman qui preguntà què fer davant aquesta situació. L'emir va suggerir acceptar com a bo el còdex que tenia Abu Musa i desestimar els altres. Va ser especialment crític amb el codi d'Ibn Masud recopilat a la ciutat de Kufa i també amb el còdex que utilitzava l'Miqdad ibn Amr a Damasc, curiosament no esmentà, tal com faran altres crònica, la recopilació de Ubayy que utilitzava per aquell temps a Síria. Era evident que en aquella època, tal com havia constatat Hudhayfa, havien molts textos corànics diferents. Probablement la proliferació de tants còdexs es deu a la ràpida expansió militar de l'islam per uns territoris cada vegada més allunyats de Medina. Aquesta circumstància afavorí l'aparició de molts còdexs descentralitzats fora del control del govern musulmà de Medina.