Un dia el d’avui l’esperit queda
estorat per la repressió que és capaç de generar l’Estat espanyol. Estat que
només sap acudir a la via judicial en lloc de la política. Amb decisions
judicials prefabricades, el dia 12 d’octubre a Madrid ja corria el contingut de
l’auto de la jutgessa, es trenquen els ponts de diàleg que des de Catalunya es
tendien cap a Catalunya. L’Estat espanyol en lloc de política practica el “a por ellos” a tots els nivells. A la
primera de canvi fan d’en Jordi Cuixart i d’en Jordi Sánchez presos polítics acusats
de promoure la violència sediciosa. El govern de Madrid ha ressuscitat els
franquisme latent en les estructures de l’Estat. Espanya està governada per un
neofranquisme que vol humiliar, atemorir i provocar els catalans.
En aquesta situació, la relectura
dels autors clàssics poden ajudar a recuperar la serenos de l’esperit. Avui es
fan diàfanes les paraules del poeta Joan Maragall en la seva Oda a Espanya.
On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada