Reconec que escric aquesta
nota profundament irritat per l’actitud del PP, amb el vist i plau del PSOE i Ciutadans,
perquè davant la ma estesa del president Puigdemont per evitar el conflicte
frontal amb l’Estat i abaixar les tensions, el govern de l’Estat ha iniciat els
tràmits per aplicar l’article 155 de la Constitució que pot comportar la limitació
o suspensió de l’autonomia política de Catalunya i manté l’acusació de sedició
amb el major Trapero, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.
Al meu parer l’Estat espanyol
està construint un relat per negar tot diàleg amb qui vulgui qüestionar la
unitat d’Espanya. A la base del seu discurs és que Espanya és una i indivisible
i això no es pot qüestionar. Per fonamentar aquest relat l’Estat va més enllà
del que diuen les lleis i demostren els fets. Des de la maquinària de l’Estat s’està
fabricant una realitat inexistent però que satisfà la visió dels qui neguen,
una i altra vegada, la possibilitat de que Espanya no sigui una. L’actitud del
PP és una adaptació de la vella dita de que “la letra con la sangre entra” per la màxima de que “la unitat de Espanya con la sangre entra”.
Qui sostingui que ahir el
president Puigdemont proclamà la independència per justificar l’aplicació de l’article
155 falsifica els fets. Perquè ahir en el Parlament no es proclamà cap
independència per més que molta gent s’ho pensà en sentir les paraules del
President. Segons la llei del Referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya en
el seu article 4 diu “el Parlament de
Catalunya dins dels dos dies següents a la proclamació dels resultats per part
de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per efectuar una
declaració formal de la independència de Catalunya, el seus efectes i acordar l’inici
del procés constituent”. Res d’això passà. La sessió parlamentària no era
una sessió ordinària, ni es feu una declaració formal ni s’acordà res que pugui
sustentar-se com acte jurídic. Per altra part les paraules del president Puigdemont
no digueren el que l’Estat espanyol, i la caverna mediàtica, suposen que va
dir. El president Puigdemont afirmà textualment “Arribats
en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo en
presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres
conciutadans, el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma
de república.”. A partir de les seves paraules no pot deduir-se que el
President proclamà la independència, cosa que tampoc podia fer en solitari, sinó
simplement assumí els resultats del referèndum i afirmà que Catalunya havia d’esdevenir
un estat independent, sense precisar quan.
Difícilment es sustenta la idea que ahir en el Parlament es proclamés
la independència de Catalunya. Això provocà la decepció de moltes persones
perquè després de sentir les paraules del President, enlloc de sentir que
proposava el mecanisme formal de proclamació de la independència en seu
parlamentària, proposà suspendre-la. Circumstància, per altra part difícil
perquè no existia cap acte formal de proclamació. Els partits que estan en
contra de la possibilitat que Catalunya es pugui independitzar-se manipulen l’Estat
espanyol, les seves institucions i la legalitat en favor de les seves tesis
unionistes per construir un relat que pretén resoldre el problema català no amb
política, diàleg i consens, sinó a partir de la repressió del governants catalans
i dels catalans independentistes. Com apunt final voldria recordar que les humiliacions
polítiques mai han donat bons resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada