República catalana, el dia després

Avui ha estat el dia: a les 15:27 hores s’ha proclamat la república catalana per 70 vots a favor, 10 vots en contra i 2 en blanc. Semblava que no veuria arribar mai aquest dia. Però sí, avui ha estat el dia somiat per molta gent. Pares, també va per vosaltres. L’espera ha valgut la pena. S’hi ha arribat d’una manera no massa elegant, però al tancar-se totes les portes del diàleg no quedava altra camí. És molt cinisme polític exigir exquisidesa i rigor polític quan els qui ho demanen han posat totes les traves possibles per acomplir els procediments democràtics. Las úniques alternatives possibles eren tirar pel dret, tal com s’ha fet, o renunciar a la independència i admetre la derrota. Ara venen moments difícils, molt difícils. Inaguantables en certs aspectes. L’aprovació, quasi simultàniament, de l’article 155 al Senat en plena efervescència d’un preocupant sentiment de revenja del senadors del PP obre moltes incògnites. Les plagues d’Egipte seran poques per entendre el que pot passar a la societat catalana.

La intervenció de les institucions catalanes escollides democràticament pels catalans és totalment inacceptable. El cessament del govern de la Generalitat i de tota una sèrie de càrrecs polítics de la Generalitat són unes mesures extremes que anul·len de facto la democràcia a Catalunya. La ràpida convocatòria pel president Rajoy d’eleccions el 21 de desembre és una evidència de l’enorme fragilitat del govern de Madrid davant d’una situació que no saben com gestionar. Sembla que el temor de la reacció a popular a Catalunya i la majoritària resistència dels funcionaris de la Generalitat davant l’aplicació de l’article 155 han fet limitar, en un primer moment, l’aplicació més dura d’aquest article. Dóna la impressió que el PP fa una aplicació extrema però limitada de les mesures polítiques i administratives que permet l’article 155 i trasllada a la via judicial l’aplicació més dures de les mesures repressives.

Ara cal mantenir actiu el compromís per la independència i hem de tenir astúcia per transitar en el nostre camí cap aquest futur de llibertat. Hem de posar-nos a treballar, des d’avui mateix, per situar-nos per consolidar la república. Ho de fer amb generositat i comprensió amb aquells que no ho veuen clar o n’estan en contra. La societat civil i política ha de construir els instruments per afrontar aquesta nova etapa i defensar, malgrat la ignomínia de l’article 155, la legitimitat dels governants catalans per dirigí la república catalana. En un primer moment, pot ser estarem més sols del que ens pensaven perquè les adhesions estrangeres de fora no arribaran tal com ens havien dit. ¿Haurem d’esperar molt? Viurem moments difícils i complexes, però no podem fer cap marxa enrere claudicant perquè l’objectiu de la independència segueix en peu i és irrenunciable. La solidesa d’aquest horitzó exigeix combinar tàctica política i visió estratègica per tal d’eixamplar la base social de l’independentisme, per una banda, i consolidar un gran acord polític solidari amb aquells sectors socials que, sense estar per la independència, eren partidaris del referèndum pactat. Tots, independentistes i partidaris del referèndum hurien de fer un bloc polític sòlid capaç d’afrontar els reptes futurs que hagi d’afrontar d’immediat Catalunya. Pot ser que aquesta reivindicació, ara aparcada per l’exaltació del moment, s’haurà de recuperar si el camí de la República catalana queda encallat per l’ofec institucional internacional o perquè la situació política esdevé insuportable per la seva duresa. Si calgués donar un pas enrere per agafar embranzida, per tal de saltar i anar encara més lluny , pot ser caldrà fer-hi una pensada. Aquest nou escenari requereix una nova reflexió.