L'emir Hudhayfa al veure la gran diversitat de textos
corànics comentà aquesta situació a Uthman, el màxim dirigent de la comunitat,
qui va preguntar-li què fer davant aquesta concurrència de textos. L'emir va
suggerir acceptar com a bo el còdex d'Abu Musa i desestimar els altres. Va ser
especialment crític amb el codi d'Ibn Masud i també amb el d'Al Miqdad ibn Amr.
Era evident que en aquella època, tal com havia constatat Hudhayfa existien
molts textos alcorànics diferents. Probablement la proliferació de tants còdexs
es deu a la ràpida expansió militar de l'islam per uns territoris cada vegada
més allunyats de Medina. Aquesta circumstància va afavorir l'aparició de molts
còdexs descentralitzats fora del control del govern musulmà de Medina.
El relat continua dient que Uthman no optà, en un primer
moment, per cap dels còdexs existent. Manà a Hudhayfa enviar-li a Medina on
vivien les persones que havien après l'Alcorà de Muhammad tots els suhufs que trobés per poder
transcriure'ls en un masahifs. En
aquesta època proliferaven els suhufs,
singular sahifa, amb registres de la
revelació de Muhammad. Es tractaven de peces soltes de material escrit com
poden ser papers, pergamins, papirs, etc ... Després aquests suhufs es reunien de forma ordenada
entre dues cobertes en un mushaf, en
plural masahif, designant un volum.
En el context alcorànic el terme mushaf ha de ser interpretat com el conjunt de
fulls en què l'Alcorà va ser recopilat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada