Els catalans som un poble
meravellós. Tot i les continuades agressions rebudes per l’Estat sabem
respondre amb civisme. Poden empresonar als dirigents dels moviments populars
per la independència, però mai podran emmudir la dignitat del poble. Aquest civisme
contrasta amb el desaforament verbal del dirigent del PP català, Xavier García
Albiol. Ahir, aquest personatge celebrà l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart dient: "El estado de derecho pone a cada uno en su sitio". Té
raó aquest mentider, cínic i burleta dirigent polític del PP. La justicia posa
Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó i la infanta Cristina i Iñaki
Undargarin a Suïssa, segueixo?. La justícia és la que és. No és cap secret que
no es pot ometre una opinió sincera sobre la justícia perquè un pot acabar
malament. Encara recordo les diligències a l’alcalde de Jerez, l’andalusista
Pedro Pacheco, l’any 1985 per haver dit “la
justícia es un cachondeo”.
De nou, trobo consol espiritual
llegint els poetes clàssics catalans. Avui es Salvador Espriu. Trobo adient per
la situació actual el poema XLVI de la Pell de Brau.
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Sento que aquest poema pot complementar-se
amb els versos finals d’un altre poema de Salvador Espriu, en aquest cas Inici de càntic en el temple.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada