¿Sabem perdonar? ¿sabem acollir sincerament als qui ens han ofès? ¿tenim rancúnia? ¿som venjatius? ¿tenim un inventari d’ofenses a mena de factura que cal cobrar?. Res d’això ens fa bons. Aquestes actituds corroeixen l’esperit. El perdó ens allibera interiorment i refà les relacions amb els altres. “Perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès” (Lc 11,4)
Tot sovint ens trobem en situacions que ens angoixen per la seva incertesa. Ens donen intranquil·litat i malestar. En aquests moments necessitem sentir tenir la força interior per confiar som forts i ho superarem. La confiança es construeix. És el resultat d'un treball pacient de trobar les fonts de la pau interior.
El Senyor m'il·lumina i hem salva, ¿qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, ¿que em pot esfereir?
(Salm 26)
Al voltant nostre tenim molt de soroll. Hi ha moltes ofertes de felicitat immediata, de ràpids camins de salvació, i de propostes de tota mena per despreocupar-nos de la nostra realitat. Aquest soroll tapa les veus que hem de saber escoltar per asserenar el nostre cor i construir la felicitat sobre sòlids pilars. Estiguem atents, i no ens deixem seduir per primer predicador de falses il·lusions.
Apunta per al justos la llum,
I l’alegria per als rectes de cor.
(Salm 96)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada