Creure, ¿que és creure?. Algunes respostes a aquesta pregunta són fugides del món i d’altres les busquen en pràctiques rituals. Creure és fer el bé, buscar la veritat, ser just, net de cor i amable, està ple de virtuts i donar confiança i esperança als altres. A partir d’això Déu esdevé comprensible i l’ànima troba consol i l’esperit està en pau. “N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits”(Is 5,7)
Sovint els neguits ens aclaparen. Quan recuperem la serenor descobrim que no n’hi ha per tant i que aquesta actitud l’únic que ens fa es tenir un caràcter agre. La majoria de solucions a aquests neguits no està a les nostres mans. La millor actitud és no preocupar-nos quan això passa. Això ens permet distanciar-nos, asserenar-nos i prendre el control del nostre esperit. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor” (Lc 10,41-42)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada