Ens trobem a les vigílies d’una important decisió parlamentària que pot modificar radicalment la situació política de Catalunya. Escric aquesta reflexió per deixar clar quina es la meva postura, sense ambigüitats. Els resultats del referèndum del 1 d’octubre, tot i les dificultats per la violència extrema de la policia, demostren l’existència d’una important part dels catalans que estem a favor de la independència de Catalunya. Ara, el Parlament de Catalunya ha d’administrar aquests resultats. Segons la llei del Referèndum, en 48 hores després de la proclamació dels resultats, el Parlament declararà unilateralment la independència, la DUI. La llei del Referèndum farà explícita el que implícitament hi havia al darrera de la pregunta “¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?.
Pocs dies després de l’1 d’octubre el president Puigdemont demanà una mediació per resoldre el conflicte de Catalunya. Semblava que tot apuntava a guanyar temps per administrar, en forma de pressió a l’Estat, la corrent d’indignació mundial per la repressió policial del dia 1 d’octubre. Semblava que el missatge del President era, no anem a la DUI. A continuació el Rei d’Espanya, amb un discurs contundent, donà carta blanca a continuar la repressió als catalans independentistes. Tot anava pujant de to i els efectes de la mediació no es notaven. Estem on estàvem i res sembla indicar que avancem. L’empatia que el procés ha generat fora de Catalunya no es tradueix en resultats que permetin albirar una sortida dialogal del conflicte.
¿Què hem de fer? Espero que els dirigents que han conduit amb intel·ligència el procés segueixin trobant el bon camí per evitar una nova escalada en la repressió de l’Estat. El Parlament de Catalunya, en un exercici de sobirania i de responsabilitat pot buscar una sortida imaginativa per endegar un procés que permeti transformar la DUI en una DI, Declaració d’Independència. L’únic camí possible es tenir temps per aconseguir que la mediació internacional fructifiqui. Pot ser tot és més lent del que es pensava. Per això cal tenir temps per endavant. Cal ser pacients i no defallir. En cas contrari, la impaciència ens pot fer perdre tota la confiança acumulada. Sempre hi serem a temps a la DUI si trobem totes les portes tancades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada