La necessària secularització de l’Islam

Un dels efectes de les anomenades primaveres àrabs, la majoria acabades amb més pena que glòria, ha estat l’apertura d’un tímid debat sobre la relació entre política i Islam, que és el mateix que parlar del paper de la religió islàmica en la societat. És evident que aquest és un dels grans temes que ha de resoldre avui l’Islam per situar-se, com a religió, en les mateixes condicions de reflexió cultural que les religions cristianes. De no fer-ho, el risc que corre l’Islam és deixar el terreny fèrtil pels que fan una lectura radical de la doctrina de Mahomma. La radicalització política extremista de l’Islam està estretament relacionada amb la comprensió que els musulmans tinguin de la vinculació de la religió amb la política. Dit d’una altra manera, com les societats de tradició cultural islàmica es secularitzen.

Per resoldre aquest dilema, per combatre l’Islam polític expansiu, alguns pensadors islàmics, proposen que l’Islam es quedi reclòs en les mesquites. Els patrocinadors d’aquesta visió volen combatre les manifestacions de l’Islam polític el qual, segons el seu poder en cada país, aprofita les estructures de govern per aplicar la moral islàmica directament a tota la població.  En aquests casos acostuma haver-hi una estreta relació entre els sermons a les mesquites, les fatwas, i les disposicions legislatives

Recloure l’Islam a les mesquites és un error. Aquesta visió representa seria l’aplicació lliberal de la privatització de la religió en un context islàmic. No crec que aquest sigui el camí. Cal optar per reconèixer que l’Islam, com tota religió, és una qüestió personal, que es viu en les conviccions íntimes del cor, però que no renuncia a tenir una presència pública i presentar les seves propostes per construir la moral cívica. L’Islam ha d’avançar en l’acceptació de la secularització de les societats islàmiques i en la seva reformulació com a religió oberta al diàleg amb la cultura moderna. Cal estendre el que avui són experiències exitoses en petits cercles de reflexió religiosa a sectors més amplis de les comunitats musulmanes. El camí està plegat de dificultats, però cal emprendre’l sense masses demores.