Ens
trobem en temps de grans desassossecs i només tenim tertulians mediàtics que
reiteren opinions conegudes buscant més polèmica especulativa que ajudar a madurar
l’opinió pública. En aquesta situació, trobo a faltar l’exercici del
profetisme. Ben segur que els profetes hi són, però es troben ofegats per la
reiteració d’opinions que només serveixen per consumir mites mediàtics que
ocupen les sales d’estar.
Els
profetes d’avui estan condemnats a ser noves Cassandres. Per més que diguin i
reiterin senyals d’alarma sobre els esdeveniments que fan que el món trontolli,
ningú els hi fa cas. Cassandra deia la veritat però el venjatiu Apol·lo la
condemnà a que ningú li feia cas. Aquesta fou també l’experiència d’Amós, Osees
o Isaïes profetes de l’Antic Testament. Cap d’ells foren escoltats en el seu
moment. Eren veus assenyades i mesurades, però menystingudes.
Avui
tenim múltiples reedicions de la faula del Pastor i el Llop d’Esop. Les
mentides i falsedats són reiterades per diverses veus com a estratègia
política. Es corre el risc de que tant repetir les mentides, això resti
credibilitat a qui les diu i, el dia que digui la veritat ningú li farà cas.
Necessitem tornar a sentir les veus dels profetes. Per això cal descobrir-los,
escoltar-los i fiar-nos del que ens diguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada