Antoni Serramona

A la vigília de Sant Felip Neri és celebrà a l’oratori de Sant Felip Neri de Barcelona el jubileu sacerdotal d’Antoni Serramona, capellà d’origen lleidatà i filipó en aquest oratori de tanta tradició barcelonina. Era festa grossa, cinquanta anys al servei de l’Església catòlica des de la diòcesis barcelonina . Això és el que festejàvem ahir una colla d’amics, molts de nosaltres avis, alguns pensionistes, però que coneguérem al Toni des de la nostre joventut universitària. Ho vaig calcular, el conec des de fa 45 anys. Era l’època en que uns joves universitaris, en plena ebullició del maig de 68, decidirem ser testimonis de la nostra fe en mig de la universitat. Ja en aquells moments en Toni Serramona, jove capellà, inquiet, impacient  i conciliar com tots nosaltres es col·locà al nostre costat i ens acompanyà i, en lloc de fer una parròquia universitària, iniciarem el Secretariat d’Universitaris Cristians precursor, anys més tard, del MUEC. Aquests joves universitaris catòlics, compromesos amb el nostre temps, volíem testimoniar la nostra fe, no en contra dels temps bulliciosos, sinó al costat de les inquietuds que es vivíem a la universitat. Volíem viure la fe, madurada en la reflexió i alimentada en la pregària arrelada a la realitat política i social del nostre temps.

Des d’aquells moments l’Antoni Serramona ha estat present en la meva vida. Sempre amb la mateixa actitud, estar al costat de forma pacient, acompanyar i fer de la relació una virtut que convoca i aplega. Durant aquests anys tots hem madurat la vida i la fe. Hem viscuts temps de glòria i de foscors, l’Antoni ha estat sempre al costat de qui ho ha necessitat, de la mateixa manera que també hem procurat estar al seu costat quan ell ho ha necessitat. Tots ens estimem i formen una comunitat de relació càlida. Per això els congregats en el claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri, després de la missa memorial del sant fundador de l’oratori, li transmetrem la nostra alegria pel seu jubileu i el nostre sincer agraïment. En Toni sap que res del que som, dels diferents llocs on hem arribat en la vida, es poden entendre sense la seva presència silent i fraternal. Ell ens ha estimat i l’estimem.

Tots ens hem fet grans, molts d’aquells joves avui són respectables avis i pensionistes, que no jubilats. Perquè cap d’aquells joves hem dimitit de les esperances que construirem dia a dia a partir de les nostres vivències cristianes alimentades per uns joves capellans que ens feren costat, amb encertat i calidesa, quan anàvem teixint els camins vitals. La pregària, les eucaristies, les trobades de Setmanes Santes, els catecumenats i debats foren escoles de confirmació de la fe i d’iniciació responsable a la vida. Cap de nosaltres, dels congregats a l’oratori de Sant Felip Neri, hem renunciat a anunciar l’Evangeli de Jesús des de la intempèrie del món. I si molts de nosaltres seguim confessant-nos creients, seguidors de Jesús amb una fe conciliar,  és gràcies al testimoni i acompanyament de sacerdots com l’Antoni Serramona. L’Església catalana està en deute amb aquests sacerdots de pedra picada que han teixit una realitat eclesial viva i humana. Aquests capellans, plens d’esperances i tribulacions com tots nosaltres, han sabut fer del seguiment de Jesús un acte d’adoració i donació. Moltes gràcies Antoni Serramona.