Hi havia un pastor, de nom Esop,
que tenia el do d’interpretar el llenguatge dels animals i que escrivia boniques
faules. Estant un dia pasturant, un altra pastor de la contrada, de nom Quefes,
es lamentà que els llops del bosc atacaven, dia si i dia també, el seu ramat. Esop,
home prudent i assenyat, dubtà del relat del seu amic, sobretot perquè parlava
sovint amb els llops d’aquest bosc i, sorprenentment, tots eren vegetarians.
Tot i la insistència de Quefes, Esop no feu cas del seu amic. Aquesta
canterella durà vàries setmanes. Quefes insistia i Esop escrivia les seves
faules.
Arribà un dia que apareixeren uns
llops plens de rancúnia i enveja dels llops vegetarians i sense més atacaren ferotgement
el remat de Quefes i a ell mateix. Eseop escoltà de lluny estant els crits
d’auxili del seu amic, però escarmentat per tantes mentides i exageracions no
li feu cas. Fatal i greu error, perquè, en aquesta ocasió els llops no eren
vegetarians i com es propi del seu gènere es cruspiren el ramat de Quefes i el
deixaren greument malferit. Quan els dos amics es retrobaren i Quefes explicà
el que li havia passat. Esop el mirà compassiu i es lamentà de la seva dissort
i entengué que, ni en polític ni en ramaderia es poden dir mentires o exagerar
els fets. Per això decidí escriure una faula que servís d’exemple de tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada