Masclisme ignominiós

Sóc home, sexe masculí, però igualment sento vergonya al veure la imatge de la reunió del president del Govern espanyol amb un grup d’empresaris que representaven el “Consejo Empresarial para la Competitivitat”. Tot eren homes i, personalment, em donaven la impressió de ser persones tristes. He experimentat la mateixa indignació quan vaig tenir, mesos abans, al veure les imatges d’una reunió similar d’empresaris barcelonins i madrilenys reunits en la iniciativa anomenada “Pont Aeri”. No m’interessa el que puguin dir unes persones que es troben per parlar, probablement del bé i del mal, o d’aspectes notables que afecten a la meva vida, oblidant-se de les dones. En les dues fotos no n’hi ha ni una. Zero. No existeixen ¿Es que no hi ha dones en llocs importants de les empreses?. Segur que sí, menys que homes, però de ser-hi, hi són.

Podrà argumentar-se que la composició de la juntes directives d’aquestes associacions és una qüestió privada, d’acord. Però en el moment que el president de Govern dóna notorietat a l’encontre d’aquest consell empresarial amb la seva presència traspassa aquest comportament ignominiós a l’esfera pública. Aquí és on complica la qüestió. ¿Quins valors transmeten aquestes imatges a la ciutadania?, ¿quin relat hi ha al darrera d’aquestes fotografies?, ¿quines esperances o desesperances alimenten? ¿els homes decideixen i les dones, ves a saber on són?. El president del Govern espanyol hauria de ser més conscient dels efectes negatius de la seva comunicació no verbal. M’he sentit ofès i emprenyat. Aquestes imatges són un escarni per les consciències morals de moltes persones que hem lluitat per vèncer el masclisme que ens domina i molts cops ens empresona. No tenen perdó de Déu, ni temor al judici de la dignitat.