L’altra dia, en una conversa caçada
al vol, vaig escoltar com una dóna criticava al seu company perquè escrivia un
blog. Li retreia que ho fes per lluïment personal. Com si això afavorís el seu
ego. Aquesta conversa m’ha fet pensar perquè escric cada dia una nota en el meu
blog. Sempre que algú m’ho ha preguntat he contestat, més o menys el mateix:
per aclarir-me. Gràcies a fer la nota diària penso, escric i comparteixo els
meus pensaments i estats d’ànim. Si a més, algú em pregunta si m’importa que em
llegeixin, la resposta també serà sempre similar: no massa. Mentiria si digués
gens, però m’interessen més les primeres raons. Que tingui lectors em complau,
però no és el meu objectiu.
El mateix títol del blog indica el
seu sentit. Vita Moleskine és
l’experiència vital transcrita en un quadern de notes. Les notes es conformen a
mesura que passa el dia. La contemplació i vivència de la realitat m’aporten
els ingredients bàsics per estructurar les meves reflexions. L’observació del
que passa, el que visc, sento o llegeixo són la base de les meves notes. Els
pensaments vitals emergeixen i s’entrellacen com les cireres. La vida aporta
prou llums i ombres per teixir cada dia una nota. Les meves reflexions neixen
l’experiència viscuda sedimentada per un pensament que opera de filtre
conductor del que escric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada