L’aplec de Santes Creus

Cada any es fa un aplec a l’ermita de Santa Maria del Puig de Meià per la diada de les Santes Creus. La majoria de ciutadans de la coma de Meià, familiars i amics vinguts de lluny, pugen a l’ermita per estar junts durant tot el diumenge al redós d’unes alzines i al voltant d’unes brases enceses amb permís de l’ajuntament. Cada família s’aplega entorn d’una alzina concreta que es la mateixa des del primer dia que s’inicià l’aplec. Diverses generacions han vist passar el seu temps familiar des del cim del Puig de Meià que domina la vall tancada al nord per la serra del Montsec i flanquejat pel Cogulló i la serra de sant Mamet.

Cada any les famílies de la coma rememoren la costum de trobar-se i sentir-se membres d’una gran comunitat plena de lligam familiars i afectius. Tothom participa de la festa i espera la seva arribada des de temps. Ningú se sent estrany en aquesta festa, vingui d’on vingui, i tothom i és convidat a seure al peu d’una alzina.

Durant tot el dia de Santes Creus, les persones estan juntes i experimenten diverses vivències que ajuden a sentir-se partícips d’una petita història comuna lligada a la coma de Meià. La festa comença amb la benedicció del terme per part del mossèn abans de la missa força concorreguda. A l’acabar venen les sardanes ballades a l’única gran esplanada existent al costat de l’ermita. Mentrestant, els encarregats dels focs fan de tot: paelles, graellades i algunes delícies culinàries. Al punt del migdia, quan les brases estan a punt, la gent s’asseu entorn les alzines, amb ordre i ordenadament. No hi ha errors. Tothom sap on a d’anar. L’alzina és el vincle que arrela als orígens familiars. Domina la festa, tot i que algú s’entristeix al recordar als absents.

A la fi de l’abundós dinar, del cafè i dels vins espirituosos continua la festa. Una petita orquestrina, les noves versions dels antics homes orquestra, convida a moure el cos amb valsos, ranxeres, passos dobles i tot allò que els homes i dones de la coma de Meià han aprés des de petits en les festes majors. A mesura que la tarda avança l’aplec comença a desinflar-se. Les distàncies obliguen i algunes persones han de fer llargs viatges per tornar a casa. Poc a poc, l’aplec s’apaga i es comença a pensar la nova festa de Santes Creus del proper any.