Fa pocs dies s’ha commemorat el
centenari d’un fet històric, la constitució de la Mancomunitat de Municipis de
Catalunya. Amb aquest acte, un ampli grup de persones aglutinades entorn a la
visió d’Enric Prat de la Riba feren de Catalunya una societat moderna i
avançada. Hi havia moltes coses per fer, la llista era immensa. La majoria
d’elles es feren. Aquests homes i dones es posaren en la feina d’aixecar el
país per situar-lo al costat dels estats moderns. Amb pocs recursos, només
tenien els pressupostos de les diputacions, i pocs anys per endavant,
presentaren un programa d’actuació que permeté a Catalunya excel·lir en molts
àmbits. Per comprendre l’abast d’aquesta obra, recomano l’exposició dedicada a
la Mancomunitat que es pot veure en el CCCB de Barcelona.
És interessant visitar aquesta
exposició amb esperit contemplatiu i actitud d’agraïment a les persones que ara
fa cent anys posaren el seu coneixement als servei d’un projecte col·lectiu de
fer país per damunt de les seves idees particulars. Vaig emocionar-me llegint
les cartel·les on s’explica l’obra feta. Aquells homes i dones foren persones
assenyades plenes d’entusiasme i de gran rigor en el seu treball. També commou
els sentiments íntims comprovar que algunes d’aquestes persones hagueren
d’emprendre l’ignominiós camí de l’exili després de la Guerra Civil. Ara torna
a ser temps de recuperar l’esperit de la Mancomunitat per redreçar Catalunya.
Perquè, si bé s’ha avançat molt, encara es mobilitzar pensar que “tot està per fer, tot és possible” tal
com escriví Martí Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada