Sixt IV

Un dels papes que coincidí amb el regnat dels Reis Catòlics fou Sixt IV. Les seves decisions tingueren molt transcendència en el nostre país ja que fou el papa que autoritzà la Inquisió (1478) a fi de complaure els Reis Catòlics i nomenà a Torquemada com el gran inquisidor. Tot i que després, veient el poder que donava la Inquisició als reis de les Espanyes, intentà frenar el poder d’aquella, cedí davant les pressions reals.

Sixt IV nasqué el 21 de juliol de 1414 a Celle Ligure, llavors part de la República de Gènova. El seu nom de batejat era Francesco della Rovere. Pertanyia a una poderosa família italiana. El seu nebot, Giuliano della Rovere, fou abat comendatari de l’abadia de Santa Maria de Montserrat i després el papa Juli II. Ingressà de molt jove a l'Ordre dels Germans Menors Conventuals, membre de la família franciscana. L'any 1464 fou escollit superior d’aquests religiosos, ministre general, i posteriorment fou consagrat cardenal. Fou escollit papa el 9 d’agost de 1471 per substituir a Pau II. Fou el 212 papa de l’Església catòlica.

Com moltes autoritats eclesials d’aquella època, Sixt IV va incórrer en el nepotisme. Va nomenar en càrrecs d'autoritat i d'ingressos a més de 25 nebots i parents, entre ells vuit cardenals. Fou un gran mecenes amb les arts així com de les lletres. Però també fou un home d’estat al defensar els interessos polítics de la Santa Seu. Sixt IV tolerà les activitats de la Inquisició i, sota pressions polítiques de Ferran II d'Aragó (que va amenaçar de retirar el seu suport militar al regne de Sicília), va emetre una butlla en 1478 per establir un inquisidor a Sevilla. No obstant això, Sixt IV va lluitar contra el protocol i les prerrogatives jurisdiccionals de la Inquisició; desaprovà els seus excessos i impulsà diverses mesures per condemnar els abusos que es van registrar l’any 1482.

Després d'aconseguir augmentar el territori dels Estats Pontificis, el seu nebot el cardenal Raddaele Riario va dirigir el fracassat intent d'assassinat de Lorenzo el Magnífic de Florència i el seu germà, coneguda com la rebel·lió dels Pazzi (1478). Amb el suport de Ferran I de Nàpols declarà la guerra a la República de Florència. Intentà una croada contra els musulmans a fi de recuperar la ciutat d'Òtranto pels otomans. Aquesta ciutat fou recuperada per l'infant Alfons, duc de Calàbria, i fill de Ferran I de Nàpols. Entre les seves decisions religioses destaca que instituí la festivitat de Sant Josep el dia 19 de març i la celebració del dia de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu el 8 de desembre.

Fou un papa impulsor del Renaixement. Durant el seu pontificat construí la Capella Sixtina dins el Vaticà, el Pont Sixtí que millorava la comunicació del Vaticà amb la ciutat de Roma i fundà del Cor Sixtí. Prengué importants decisions per urbanitzar la ciutat de Roma a fi de fer-la ciutat amb cort on el papa tenia tots els poder eclesials, polítics i militars. Morí a Roma el 12 d'agost de 1484 i fou sepultat a la Basílica de Sant Pere.