El mig camí de la llei Austríaca

Durant aquests dies s’ha comentat la noticia de que el Parlament austríac havia prohibit per llei el finançament estranger dels imams i de les mesquites. A Àustria, com a resultat de la llei de 1912 de l’antic imperi Austro-Húngar que regulava les relacions amb els musulmans de Bòsnia. La nova situació geopolítica havia fe totalment defasada i aquesta llei, per això la gran coalició que governa Àustria (socialdemòcrates i democratacristians) ha volgut fer una nova llei. Però ara, sota la pressió de la geopolítica i les tensions amb el terrorisme internacional, aquesta llei s’ha presentat com una mesura contra la radicalització de l’Islam i una estratègia per combatre qualsevol deriva terrorista. El govern austríac presenta la llei com un model a seguir en altre països europeus.

La comunitat musulmana austríaca no ho veu de la mateixa manera. Consideren que és una llei totalment discriminatòria per la seva fe. Cert. Altres religions que es troben en situacions similars, no tenen cap restricció alhora de rebre suports econòmics per part d’institucions o organitzacions religioses d’altres països. És evident que les diferents tradicions cristianes, catòliques i protestants, que tenen esglésies d’abast mundial, és normal distribuir recursos econòmics generals per donar suport a algunes de les activitats de les esglésies locals. Els austríacs pensen que la seva llei servirà de fre al gihadisme o altres formes de radicalisme religiós, però aquest no és el camí ja que la percepció de la llei en la comunitat musulmana és de discriminació. El camí per promoure un Islam austríac passa per donar més rellevància a aquesta religió a Àustria a través de millorar la seva consideració social, resoldre els fenòmens d’exclusió que afecten a molts dels musulmans austríacs i confiar més en l’èxit d’altres decisions polítiques que encertadament es troben en l’esmentada llei aprovada.