“La mundanitat enfosqueix l'ànima, fent-nos
incapaços de veure els pobres que viuen al costat de nosaltres amb totes les
seves nafres”. Això és el que ha dit el papa Francesc a la missa matutina
celebrada dijous passat a la capella de la Casa Santa Marta. En el seu
comentari a la paràbola del ric epuló, un home vestit "de porpra i lli finíssim" que
"cada dia es donava luxosos banquets"
el papa ha indicat que a l’Evangeli no es diu d'ell que fos malvat: al
contrari, "potser era un home
religiós, a la seva manera. Resava, potser, alguna oració i dues o tres vegades
a l'any segurament anava al Temple a fer sacrificis i donava grans ofrenes als
sacerdots, i ells amb aquella pusil·lanimitat clerical hi va agraïen i li feien
seure al lloc d'honor ". Però no s'adonava que a la seva porta estava
un pobre captaire, Llàtzer, famolenc, ple de nafres, "símbol de tanta necessitat que tenia".
El
Papa ha explicat que pot ser l’home ric tenia els “ulls de la seva ànima estaven enfosquits per no veure. Només veia dins
la seva vida, i no s'adonava del que havia succeït a aquest home (Llàtzer)”.
La paràbola ens convida a adonar-nos que el ric no era una persona dolent: “estava malalt de mundanitat”. Aquesta malaltia transforma
les ànimes, fa perdre la consciència de la realitat perquè situa a la persona en
un món artificial, fet a mida i desvinculat del que passa al seu voltant. “La mundanitat anestèsia l'ànima. I per això,
aquest home mundà no era capaç de veure la realitat” i la realitat és la de
moltes persones pobres que estan al nostre costat. Un cor mundà pot entendre la
necessitat i el que fa falta als altres perquè porta a una mirada tancada a la
realitat. Amb el cor mundà “es pot anar a
l'església, es pot resar, es poden fer tantes coses” però pot desatendre d’estimar
al proïsme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada