Els trets dels catalans

El filòsof Josep Ferrater Mora escriví, en els anys 40 del segle passat, un interessant llibre Les formes de vida dels catalans. En aquesta obra Ferrater reflexiona sobre els trets bàsics que defineixen els estil de vida dels catalanes i, per la seva especificitats, els atorga singularitat. Aquests trets fa que els catalans siguin diferents a persones d’altres societats del seu entorn. Segons aquest filòsof els catalans conreem quatre actituds considerades bàsiques: la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia. Gràcies a la continuïtat els catalans estem lligats al passat. És la tradició que ens identifica i es fa ser diferents als altres pobles. Un tret d’aquesta tradició és la continuïtat amb èpoques anteriors. El esdevenir històric és una continuïtat i no una ruptura. Els catalans esperen que la història avanci sense disrupcions. Les ruptures, si es donen, són accidents i no prosperen. La segona actitud  és el seny. Gràcies al seny els catalans tenen enteniment de les coses i estan cridats a la prudència. El seny es construeix a partir de l’experiència contrastada per una reflexió sobre ella mateixa. L’experiència pràctica ordena la pròpia reflexió.

L’altra actitud és la mesura. Gracies a ella els catalans no som excessivament arrauxats, encara que ho som per temperament. La mesura frena i evita els extremismes i controla la rauxa. Aquestes es coneixen i, més d’un cop, es poden desitjar, però res mes. La darrera actitud que defineix els catalans és la ironia. Cal no confondre aquesta actitud amb el sarcasme i el cinisme practicat pels algunes persones públiques. Per Ferrater els catalans ens atansem a la realitat a través d’una mirada irònica. Això facilita prendre distància d’aquesta realitat i mirar-la de forma obliqua. La ironia és el que possibilita que la fe i les creences dels catalans siguin viscudes sense absolutisme i amb una certa relativitat. Per això, en més d’una ocasió, els catalans ens mostrem murris davant de les grans veritats de l’existència humana. Gràcies a la ironia els catalans podem interpretar millor els grisos de la històries i els tons que adquireix la pròpia història. Aquest punt d’ironia no ens fa despreocupats de la realitat, però sí ens permet no ser-ne presoners.