El
filòsof Josep Ferrater Mora escriví, en els anys 40 del segle passat, un
interessant llibre Les formes de vida
dels catalans. En aquesta obra Ferrater reflexiona sobre els trets bàsics que
defineixen els estil de vida dels catalanes i, per la seva especificitats, els
atorga singularitat. Aquests trets fa que els catalans siguin diferents a
persones d’altres societats del seu entorn. Segons aquest filòsof els catalans
conreem quatre actituds considerades bàsiques: la continuïtat, el seny, la
mesura i la ironia. Gràcies a la continuïtat els catalans estem lligats al passat.
És la tradició que ens identifica i es fa ser diferents als altres pobles. Un
tret d’aquesta tradició és la continuïtat amb èpoques anteriors. El esdevenir
històric és una continuïtat i no una ruptura. Els catalans esperen que la
història avanci sense disrupcions. Les ruptures, si es donen, són accidents i
no prosperen. La segona actitud és el
seny. Gràcies al seny els catalans tenen enteniment de les coses i estan
cridats a la prudència. El seny es construeix a partir de l’experiència
contrastada per una reflexió sobre ella mateixa. L’experiència pràctica ordena
la pròpia reflexió.
L’altra
actitud és la mesura. Gracies a ella els catalans no som excessivament
arrauxats, encara que ho som per temperament. La mesura frena i evita els
extremismes i controla la rauxa. Aquestes es coneixen i, més d’un cop, es poden
desitjar, però res mes. La darrera actitud que defineix els catalans és la ironia.
Cal no confondre aquesta actitud amb el sarcasme i el cinisme practicat pels
algunes persones públiques. Per Ferrater els catalans ens atansem a la realitat
a través d’una mirada irònica. Això facilita prendre distància d’aquesta
realitat i mirar-la de forma obliqua. La ironia és el que possibilita que la fe
i les creences dels catalans siguin viscudes sense absolutisme i amb una certa
relativitat. Per això, en més d’una ocasió, els catalans ens mostrem murris
davant de les grans veritats de l’existència humana. Gràcies a la ironia els
catalans podem interpretar millor els grisos de la històries i els tons que
adquireix la pròpia història. Aquest punt d’ironia no ens fa despreocupats de
la realitat, però sí ens permet no ser-ne presoners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada