Encara hi som a temps per la unitat

És evident, encara tenim l’oportunitat de recompondre la unitat política de les forces independentistes. Encara hi som a temps per recuperar la il·lusió que el procés per la independència de Catalunya despertà en molts catalans. El camí cap el futur sobirà només serà sòlid si els diferents partits per la independència decideixen fer un gest més enllà d’ells mateixos per la unitat. Cal demanar als dirigents dels procés sobiranista que busquin els punts de trobada i identifiquen sobre quins acords poden presentar-se junts, en una llista unitària, a les eleccions del 27 de setembre. Catalunya està més desunida que fa uns mesos i la responsabilitat no està en els ciutadans, sinó en alguns dels seus representants polítics. És trist arribar desunits al 27S i, per molts, és un fracàs. Catalunya no pot dependre de la desconfiança i els recels dels seus dirigents.

Sense retrets, els dirigents polítics dels procés haurien d’adonar-se que la separació afebleix i, el que és pitjor, és una gran decepció. Aquests dirigents haurien DE comprendre que ara és el moment de la gran política i dels grans acords. Moure’s per càlculs electorals demostra que tenen una visió estreta de la política. La política no és l’accés al poder a qualsevol preu, sinó l’acord entre diferents visions a fi d’assolir uns objectius que beneficiïn al màxim de ciutadans. La força de Catalunya ara, com ho ha estat alguns cops, és la seva unitat des de la pluralitat de visions i lectures dels matisos de tot el procés. Aquests dirigents han de llegir millor la història del nostre país i compartir que les desunions debiliten el projecte independentista. La nostra memòria com a país ens ensenya que el pacte és una de les essències de la nostra identitat col·lectiva.

Encara hi ha temps per seure’s i parlar. Parlar de tot el que faci falta per vèncer les reticències que puguin impedir la unitat. Només una candidatura unitària dels partits independentistes el 27 de setembre farà inequívoca la lectura dels resultats electorals. Fora d’aquesta possibilitat, hi ha més foscor que claredat. M’incomoda presentar les eleccions municipals com un primer pas per comptar la voluntat política de l’independentisme. Per respecte al bon treball de molts alcaldes i alcaldesses hauríem de fer tot el possible per situar les eleccions locals en l’àmbit que li es propi. A més, el govern local té unes dinàmiques molt particulars que no poden extrapolar-se. Qualsevol afegitó, per més lloable que sigui, no deixa de ser més un pedaç que un compromís.

No vull renunciar a treballar per situar en l’horitzó polític assolir la llista unitària de tots els partits independentistes. Encara hi som a temps de concórrer a les eleccions del 27 de setembre units. Tenim per endavant uns mesos per difondre aquest desig i pressionar als dirigents de les formacions polítiques perquè s’ho pensin i ho facin realitat. Per avançar cap a la unitat cal penedir-se dels errors comesos. Només des del penediment, els responsables de refer la unitat podran identificar els errors comesos i proposar noves metes que ens permetin recuperar el tremp perdut. Els ciutadans necessitem sentir que els nostres dirigents polítics saben assumir el lideratge que el procés necessita i responen a les nostres expectatives amb un acte generós de cercar allò que els uneix, més que allò que els allunya de la unitat. Fidels amb aquest esperit, els promotors de Volem, sobiranistes d’esquerra considerem que “ara més que mai cal reforçar l’esperit unitari entre els líders polítics i les formacions polítiques i socials per tal de mantenir viva la principal força de Catalunya: la unitat cívica i la unitat política. Junts som imparables.”