Les fàtues

El que passa a l’Islam és bastant desconegut, llevat de les accions del terrorisme fonamentalista que actua en nom d’aquesta religió. Un dels problemes que té l’Islam és la regulació de la vida dels musulmans a través d’un ampli cos legislatiu compilat en la xaria. Com que la vida evoluciona, els seus canvis suscita noves preguntes que la legislació islàmica ha de respondre. Atesa la complexitat d’aquestes qüestions la jurisprudència islàmica preveu la figura de les fàtues. Aquestes són pronunciaments que fan persones expertes, els muftís, sobre la interpretació que el dret islàmic ha de fer sobre noves qüestions. Els muftís estan escollits entre imams de reconeguda solvència sobre la xaria. A l’Imperi Otomà les fàtues estaven encomanades al Xeic al-Islam o els cadis o xeics designats per ell. Abolida la funció el 1924, les fàtues de tipus religiós van passar als líders religiosos.

Com que en l’Islam no existeix una estructura religiosa unificada no hi ha un acord unànimement acceptat per determinar qui pot emetre una fàtua i qui no. Aquesta situació ha generat molta confusió. Alguns erudits islàmics s’han queixat de que hi ha massa gent que se sent qualificada per emetre fàtues. Com que no està regulat, en la pràctica diferents clergues islàmics poden emetre fàtues contradictòries. Fins a l’extrem de que un musulmà està sotmès a unes obligacions o unes altres, en determinades qüestions segons el país en que viu. No és el mateix viure en un país en la xaria és la base del dret civil o viure en un país en què la llei islàmica no té estatus legal.

En els països on el sistema jurídic es basa en la llei islàmica, les fàtues dels líders religiosos són debatudes abans de ser emeses i es decideixen per consens. En aquests casos aquestes decisions tenen el valor de llei executable. En el cas que dues fàtues sigui contradictòries, els òrgans polítics arriben a una interpretació acordada que és considerada com a llei. El govern d’Argèlia, per evitar situacions contradictòries, han decidit crear transformar el Consell Científic Nacional depenent del Ministeri d’Afers Religiosos es transformarà pròximament en una autoritat nacional de la fàtua i serà la única autoritat dins de l’estat amb facultat de  pronunciar-se sobre la legalitat o il·legalitat de les pràctiques religioses en tots els camps. L’objectiu d’aquesta decisió és unificar les opinions religioses i posar fi a l'anarquia existent en aquesta matèria. Per crear aquest organisme es contractarà  una cinquantena d’imams amb categoria de muftís autoritzats a donar una resposta jurídica sobre qualsevol qüestió que requereixi una fàtua. També es preveu que aquests muftís estigui assessorats per la institució Al-Azhar de al Caire. Es considera que amb aquesta decisió del CSN, el ministeri d’Afers Religiosos ha volgut frenar l'ofensiva dels salafistes i teòlegs radicals