Aquesta
és l’expressió que vaig sentir a un andalús quan un periodista li preguntà que
pensava votar. Sense pensar-ho respongué: “sempre he votat esquerra, però ara dubto
entre Podemos i Ciudadanos” Tot seguit afegí, “es lo que se lleva, es lo que está de moda”.
El canvi del vot polític és sense xarxa. Aquest ciutadà evidencia els profunds
canvis en que es troba el sistema polític en el nostre país. Els resultats de les
eleccions andaluses així ho demostren. El
partit socialista resisteix amb èxit, tot i els nombrosos i rellevants casos de
corrupció que el commou des de fa mesos. Els votants andalusos han castigat als
populars durament, sense que això afebleixi en profunditat el bipartidisme. Com
ha dit un comentarista, el bipartidisme continua encara que una mica més
abonyegat.
Les
noves formacions polítiques, aquestes que estan de moda, emergeixen, però no
modifiquen l’estatus quo del sistema. Al llarg de la campanya política les
noves formacions han irromput en l’espai mediàtic polític amb uns missatges
emocionals sense masses propostes concretes. Sabien com agitar les consciències
dels ciutadans i mobilitzar el seu malestar en vots, però no sabien proposar res
de com resoldre els greus problemes de la societat andalusa. Tot eren vaguetats
i generalitzacions. Encertaven la diagnòstic, però no sabien quina era la
prognosi ni molt menys la teràpia. El que em preocupa és l’adhesió que recull
aquesta banalització de la política. Sorprèn que davant la complexitat de la
societat i la gravetat dels seus problemes, els partits alternatius només saben
mobilitzar emocions i proposar alternatives simplificades i, en moltes
ocasions, irrealitzables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada