La lògica del poder polític

Rellegint un escrit meu que formava part en un capítol d’un llibre publicat fa uns quants anys vaig trobar el  fragment que reprodueixo tot seguit. Crec que, malgrat els anys passats, és encara actual. La necessària professionalització de la política té també un cara fosca. Aquesta situació representa un important obstacle per aproximar els centres de decisió política als ciutadans, impossibilita desenvolupar un debat real i ampli per albirar el futur de la societat. Aquesta decantació de la política porta a la progressiva pèrdua dels espais de participació política i dilueix la capacitat de decisió dels ciutadans. Com alternativa es proposa una democràcia plebiscitària i una delegació de les responsabilitats cíviques i socials de la ciutadania en els polítics.

En paral·lel es produeix un increment de la centralització  del poder polític en les estructures i institucions de l’estat, especialment en els partits polítics. El resultat és una notable escissió entre l’exercici d’aquest poder i la pràctica dels valors democràtics. S’han consolidat dues lògiques totalment contraposades: la lògica del poder i la lògica democràtica. La ciutadania queda exclosa de la participació política perquè aquesta ha quedat segrestada per les estructures polítiques partidàries i, dins d’aquestes, per una elit que actua, en alguns casos, en benefici d’uns interessos que poden considerar-se aliens al bé comú.