Els
comentaristes polítics parlen molt de democràcia; els ciutadans es queixen de
les falles del sistema institucional; i, qui més qui menys, té la sensació de
que tot el sistema polític, tal com l’hem construït en els darrers anys, es
troba profundament qüestionat per limitat o pervertit. Dins d’aquest panorama,
les mirades escruten la democràcia i avaluen la seva qualitat. Cal fer-ho, és
necessari i urgent. Però aquestes mirades han de transcendir la dimensió
institucional i revisar la manera com la democràcia afecta la vida de les
persones. Dit d’una altra manera, de quina manera la democràcia està integrada
en la vivència íntima de les persones. Perquè la democràcia és, a més d’una construcció
política, és una actitud vital.
La
democràcia són valors i principis integrats com a virtuts públiques. Aquestes,
més enllà de les institucions on esdevenen arquitectura, habiten en el cor de
les persones, esdevenen el seu alè cívic. Les regles democràtiques, aquelles
que ajuden a organitzar la convivència, han de derivar-se d’uns ideals motivadors
de les persones. Sense això, no es poden explicar algunes actituds democràtiques
plenes de valentia o de resistència davant la vulneració dels drets humans. Nelson
Mandela, Ghandi, Rosa Parks, entre altres exemples, foren persones mogudes per
uns ideals democràtiques. Vivien la democràcia com actitud vital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada