La
fundació ACSAR ha organitzat un interesant col·loqui sobre l’Islam confiant a
Jordi Moreras la introducció de la reflexió. De les vàries coses dites, i que
probablement tindré ocasió de comentar-ho en una altra nota, voldria referir-me
en un primer moment al suggeridor comentari, quasi bé una advertència, sobre la
necessitat de camviar de perspectiva alhora d’abordar alguns aspectes
relacionats amb l’Islam. En Jordi Moreras constatava que abunden reflexions i
cròniques en els mitjans de comunicació sobre el procés de radicalització terrorista
delsjoves musulmans, especialment els que acaben en grups terroristes fent
atemptats a Europa o marxant per unir-se a l’Estat Islàmic, i molta menys
atenció al camí d’integració cívica que han la majoria de joves musulmans
europeus.
Arran
de l’atemptat de Charlie Hebdo i del supermercat jueu s’ha parlat molt dels
seus autors, s’ha escrutat el seu pensament i els diferents contextos de les
seves vides, En contrast, s’ha parlat molt poc dels contexts que han fet
possible que un jove musulmà, Ahmed Merabet, es fes policia per defensar els
valors bàsics de la república francesa (fou el policia assassinat en l’atemptat
de Charlie Hebdo) o les raons perquè Lassana Bathily, el musulmà originari de
Mali, actués defensant als jueus en el supermercat. Aquests dos joves musulmans
són testimonis d’un comportament cívic i d’un model d’integració.
Tant
el jove policia, lamentablement mort, com el jove empleat del supermercat,
mostren la possibilitat d’una altra mirada per entendre el fenomen de l’Islam
en les societats europees. L’excés de notorietat donada a la radicalització
terrorista d’alguns joves musulmans enterboleix, ens distreu en excés, per entendre
que existeix un Islam que està arrelant a Europa i que malda per convertir-se
en una religió més dins de la pluralitat religiosa actual. Mentre es generi un
interès, alguns cops excessiu i sobreactuat, per emfatitzar els riscos dels
musulmans extremistes i violents, i s’oblidi que existeixen moltes vivències de
l’Islam entre nosaltres que volen viure en harmonia i cívicament la seva
religió, s’instal·larà entre nosaltres una visió distorsionada de l’Islam.
Només cal veure com algunes tertúlies televisives accentuen, alguns cop amb
exageració, els riscos i conflictes generats per les interpretacions radicals
de l’Islam. Penso que cal fer un esforç, especialment els mitjans de
comunicació, per presentar l’altre rostre de l’Islam. Cal parlar més dels
musulmans que conviuen pacíficament com uns ciutadans més, tot i que, en més
d’una ocasió hagin de lluitar activament per defensar els seus drets com a
ciutadans d’un país democràtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada