Pocs dies després de coneixe’s l’aparició
dels primers infectats i morts pel coronavirus a Xina, en un dinar amb amics de
molts anys, persones de perfils diferents i analistes fins de la realitat, alguns
d’ells vingueren a dir que pot ser se’n feia una gra massa amb aquests virus.
Que en el món morien moltes més persones d’altres malaties, per exemple
malària o paludisme, així mateix de gana, violències estructurals, etc... Venien
a dir que no calia exagerar. Aquests tipus de comentari l’he anat sentit en
diferents llocs. En algunes ocasions semblava que es volia expressar que l’alarma
pel coronavirus era una preocupació del primer món, que en el Tercer Món, per
fer servir un terme més entenedor, allí era on la humanitat s’hi jugava la
dignitat. No estic d’acord amb aquests apreciacions que, segons el meu parer, frivolitzen
ideològicament un problema molt greu.
Moltes malalties d’alta
mortalitat en països subdesenvolupats, o els alts índex de mortalitat associats
a problemes socials, són tècnicament evitables perquè la humanitat té els
recursos suficients per evitar cada una d’aquestes morts. Si no es fa és,
senzillament, perquè no es vol. La causa d’aquestes morts és un tema moral. La
majoria de morts en molts països subdesenvolupats són el resultats d’una
desigualtat i d’una injustícia social originades per la ignominiosa explotació d’una
economia que mata. Al ser una qüestió moral mereix ser tractada des d’aquesta
perspectiva. Si a Àfrica hi ha gana, els països desenvolupats han de
proporcionar el recursos suficients per resoldre la fam del món. Si la malària
mata, les autoritats mundials han de concertar polítiques santiàries per
erradicar aquesta situació. Aquest raonament és extensible a les diferents
circumstàncies que estan a la base de la mortalitat de moltíssima gent en molts
països del planeta.
Però el problema del coronavirus
és diferent. És una malaltia democràtica, tothom pot quedar-se infectat pel
virus i les poblacions diana, probablement, no semblen que siguin les
poblacions afectades per les injustícies del repartiment de la riquesa mundial.
És més, pot ser tenen menys probabilitat, en un primer moment de veure’s
afectats perquè no participen tant de la globalitat que tenen altres societats benestants
del món. Lamentablement, si el coronavirus arriba amb força a aquests països les
taxes de mortalitat seran probablement molt altes degut a la precarietat
dels seus sistemes sanitaris. Davant del coronavirus la població mundial està desarmada,
ni les persones tenen les defenses immunològiques ni els sistemes sanitaris
estan preparades per afrontar una pandèmia. Tothom és vulnerable. Per això, no
em sembla ajustat, voler rebaixar la preocupació per aquesta epidèmia, que està
a un pas en convertir-se en pandèmia, afirmant que el coronavirus és una
preocupació de la gent rica mentre s'obliden les altes tases mortalitat en els
països en desenvolupament. També trobo desafortunat el tractament frívol,
ratllant al xavacanarisme, que alguns magazins televisiu han fet sobre aquest
tema. Hi ha masses morts per riure’s del coronavirus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada