La crisi del Covid-19 ens ha situat
davant les contradiccions del nostre sistema econòmic, social i polític. En
primer lloc, la gestió de la pandèmia ha reforçat els estats nació enfront el
projecte de la Unió Europea. Aquesta institució ha perdut capacitat de reacció
i d’establir polítiques comunes pels seus estats associats. La manca d’aquesta
visió global ha afavorit les inèrcies locals i la polític del campi qui pugui.
Dos estat, França i Alemanya, en els primers moments de la crisi, especialment
quan la infecció a Itàlia estava descontrolada, impediren a vàries empreses de
subministrament de material sanitari atendre les comandes que venien de la
mateixa Itàlia i Espanya. Volien garantir les reserves d’aquests materials per
atendre les necessitats dels seus ciutadans. El projecte europeu tornarà a
seduir a bona part dels europeus. Una altra derivada política d’aquesta crisi
és la confrontació a Espanya de dos models de gestió: la centralitzada o la
descentralitzada en xarxa sota la coordinació de l’estat. La primera,
acompanyada d’un exaltació del patriotisme i la construcció d’un relat militar
bèl·lic; mentre la segona no podria demostrar la seva utilitat perquè l’estat
ho impedia. Temps tindrem per debatre aquestes qüestions.
La crisi ha posat en evidència l’existència
d’alguns dirigents polítics mundials que pretenen combatre la pandèmia aplicant
una política desencarnada de salvar el mercat sacrificant les persones més
vulnerables. Aquesta fou la primera política adoptada per Boris Johnson al
Regne Unit o la que pretén aplicar encara Donald Trump als Estats Units amb la
seva proposta d’omplir les esglésies per Pasqua i, mentrestant, que sigui el
que Déu vulgui. Per ell el dilema està entre morir com a conseqüència del
Covid-19 o per la fallida del sistema econòmic. Alguns han optat clarament pel
segon com ho demostra l’especulació en borsa d’alguns senadors nord-americans
que, a partir d’informació privilegiada, es vengueren les accions d’empreses
que anirien malament per culpa de la pandèmia i compraren accions dels negocis que
vendrien material sanitari per combatre el virus. Algunes d’aquestes empreses
que aprofiten la gravetat de la crisi per especular amb els productes sanitaris
de primera necessitat. La crisi ha servit per mostrar-nos la cara més
desencarnada del capitalisme global.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada