El profetisme no és ben rebut
arreu. Els profetes no són endevinadors del futur, sinó persones que ens
recorden allò que hauria de ser i encara no és. Normalment ens situen davant
les nostres mancances i responsabilitats sobre el que està passant. Són memòria
d’esperances no satisfetes i acusació viva de les nostres incoherències.
Escoltem els profetes i convertim els nostres cors. “Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble” (Lc 4,24)
No ha d’haver-hi límits a la
nostra capacitat d’estimar i perdonar. Sempre ho hem de fer. Hem de perdonar
perquè sempre som perdonats. Hem d’aprendre a perdonar perquè volem que els
altres ens perdonin. Tots ofenem i som ofesos, per això necessitem el perdó per
reconciliar-nos entre nosaltres i amb nosaltres mateixos. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que
em faci? Set vegades? Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta
vegades set” (Mt 18,21-22)
Vivim uns moment excepcional.
Difícil. Tenim neguit per una situació inèdita i que ens afebleix. Hem
d’aprendre i saber treure’n lliçons pels nostres comportaments futurs. Res
podrà seguir igual després d’aquests experiència col·lectiva i personal.
Aprofitem aquesta vivència per revisar el nostre estil de vida i penedir-nos de
tot allò que mereix ser canviat. “Tanmateix,
estigues atent i mira bé de no oblidar mai els fets que els teus ulls han
contemplat. Que durant tota la vida no se t'esborrin de la memòria: fes-los
conèixer als teus fills i als fills dels teus fills.” (Dt 4.9)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada