Identitat i diàleg

El dilluns passat ha tingut lloc, en el Parlament de Catalunya, un acte de singular rellevància: la Jornada sobre Identitat i Harmonia interconfessional i social organitzada pel GTER (Grup de Treball Estable de Relions). Aquest acte ha estat una mostra del que és el poble català: una societat lliure, oberta i respectuosa amb la diversitat. Virtuts que defineixen la societat catalana i, de manera particular, les seves ganes de ser un espai de convivència civilitzada sense exclusions. Gràcies a aquesta actitud els catalans, siguin quines siguin les seves creences, afirmen la seva identitat de manera dinàmica a partir de la interacció i el diàleg. Per això cal crear espais de trobada que permetin dialogar i compartir creences.

Viure la pluralitat religiosa és fomentar la convivència. Per això no cal amagar la dimensió espiritual de les persones, ans al contrari cal fomentar-la en benefici de la pròpia societat. Les religions han de tenir una presència normalitzada en les societats contemporànies. Una camí d’aquesta normalització és el diàleg de les religions. El primer àmbit de diàleg és el cultural. Fe i cultura estan relacionats. També hi un diàleg que s’expressa ecumènicament com a camí de trobada d’una unitat perduda entre els cristians. Un altre àmbit és el diàleg interreligiós per afavorir la trobada entre les diferents religions.

Hi ha un altre nivell de diàleg molt poc explicitat: el diàleg dins de les religions. Aquest àmbit molt sovint queda oblidat per les mateixes religions. Tant de bo, aquest esperit commemorat en el Parlament de Catalunya tingui la seva correspondència també a l’interior de les mateixes religions.