L’opció pels pobres, pels
marginats, pels oprimits, està en el centre de l’experiència cristiana. El gran
pecat dels rics és oblidar-se de la situació dels pobres, d’ignorar-los i no
compartir res amb ells. L’abisme actual entre rics i pobres creix, i és ofensa
a la misericòrdia de Déu. “Hi havia un
home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes
esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal
amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien
de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres”
(Lc 16, 19-21).
Si som persones íntegres i bones,
i actuem segons els nostres principis, en moltes ocasions esdevindrem o
incompresos pel nostre entorn. Amb la nostra actitud manifestarem uns
paràmetres de comportament que són incòmodes. No hem de defallir i seguir
actuant en coherència, malgrat el rebuig que percebem. “Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles,
van comprendre que es referia a ells, 46 i volien agafar-lo, però van tenir por
de la gent, que el considerava un profeta” (Mt 21,45-46).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada