Al final de la vida, en el moment
d’afrontar-nos al moment de revisar el que hem fet, Jesús ens proposa un codi
de santedat basat en l’acompliment de coses concretes. Són actes d’amor en la
vida quotidiana que exemplifiquen la nostre misericòrdia amb les persones que
ens envolten. Són actes de fraternitat que canvien i transformen el món. “¿Quan et vam veure afamat, i et donàrem
menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et
vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt
o a la presó, i vinguérem a veure't? ... Us ho asseguro: tot allò que fèieu a
un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.” (Mt 25, 37-40)
L’amor als germans, com a guia per
la nostra vida, ha de complementar-se amb l’estima que dediquem a la nostra
vida. La pregària constant és el camí per conrear el nostre esperit per acollir
la paraula de Déu que transforma el cor i ens prepara per estimar plenament els
germans. “Així serà la paraula que surt
dels meus llavis: no tornarà a mi infecunda. Realitzarà el que jo volia,
complirà la missió que jo li havia confiat” (Is 55, 11)
El temps de Quaresma és una
invitació a meditar sobre les nostres mancances per ser justos i bones
persones. És el moment d’adonar-nos com l’egoisme ens impedeix ser servents
dels altres. Conscients d’aquestes dificultats hem de proposar-nos millorar i
renovar el nostre esperit i cor a fi de transformar la nostra vida.
“Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees”.
(Salm 50,18-19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada